El món de l'assaig i els aforismes

Abans d'endinsar-nos en els tres grans gèneres que treballarem durant el curs, cal fer menció de l'assaig i els aforismes. La millor manera, com sempre, exemples de la mà de Joan Fuster 

 Assaig (Diccionari per a ociosos) 

 ¿Què seria de la nostra vida, del nostre viure quotidià i mediocre, si no ens podíem permetre el luxe de la vanitat? L’home és un animal fatu, l’únic –dins l’escala zoològica- que té la possibilitat de ser-ho. Tot ho fem per vanitat. La mateixa ambició, si es proposa un fi intel·ligible, és aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el poder, la riquesa, la fama, el respecte, en la mesura que justifiquen la nostra presumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les seves forces, intenta procurar-se això: una vanitat satisfeta. Hi ha qui s’ho procura pel camí de la humilitat i tot. Es tracta de ser important: a l’oficina, a l’acadèmia, entre el veïnat, sobre el paper dels diaris, en les xafarderies de la gent. És la gran manera que ha trobat l’home –l’individu individualista- de passar l’estona agradablement. L’estona o –si voleu- la vida. Que tot és una mateixa cosa. 

 Aforismes 

 "Bon dia, lector amic, futur cadàver, futur no-res! Sit tibi terra levis! (Que la terra et sigui lleugera: inscripció habitual en les tombes de l’antiga Roma)." 

 "No convé tenir massa memòria. La memòria, sovint és rancuniosa."

 "Som sincers en la mesura que ens convé ser-ho, i no més." 

 "Potser el treball dignifique l’home. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa." 

 "M’acuseu de sarcàstic. I per què no ho hauria de ser? Si amb prou feines arribe a tolerar-me a mi mateix!" 

 "-Què passa? 

- El temps. 

I, en efecte, això que passa és el temps." 

 "Qui suportaria la idea d’una duplicitat de si mateix?" 

 "Costa poc de llegir, però ¿quant ha costat d’escriure?" 

 "Tenim el vocabulari viciat pel classicisme. Parlem de “gasos nobles”, i d’un gos “sense amo” en diem un gos “abandonat”, i no un gos “lliure”

Extret de blocmat.files.wordpress/com