https://lallenguacatalana.wordpress.com/2014/09/14/croniques-de-la-veritat-oculta/
http://www.urv.cat/media/upload/arxius/campus-extens/AC_TORTOSA/clnovembre2012.pdf
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders.pdf
Cròniques de la veritat oculta és un dels llibres més famosos de Pere Calders. Aquesta obra consta de 31 relats dividits en 3 parts, les quals no tenen cap funció de classificació dels relats segons la seva temàtica i contingut. Una cosa que tenen en comú tots els contes és el seu humor. De vegades el trobem amb un toc absurd, com a
el desert o
el principi de la saviesa, on l'autor introdueix certs elements incoherents a la història, però els relaciona d'una manera que adquireixen força sentit. D'altres vegades, simplement planteja aquests elements tant poc habituals com un assassinat com una cosa quotidiana, que fins i tot ens dona la relació que és normal.
També podréim observar que la imaginació és molt present a l'obra, i diverses vegades la relaciona amb aspectes com l'instint, el fet de no poder fugir del destí... A continuació, apareix també la idea de fugir de la realitat, no exempta també d'animals no massa habituals, com el cavall, a
la ratlla i el desig. Finalment, recorre sovint a alguna cosa sobrehumana i per damunt dels homes per explicar algunes coses, que controla tot allò que vol i que canvia el nostre destí i la nostra vida en qüestió de minuts.
Però vet aquí que aleshores tenia
la mà tallada damunt de la meva taula i que la gent esperava amb ànsia la meva decisió; si hom
hagués trobat diverses peces pertanyents a un cos humà, la cosa normal hauria estat avisar la policia;
però amb una sola mà a les mans jo no m’atrevia a presentar-m’hi. Preveia que els detectius
s’entestarien a trobar la resta i que no pararien fins a haver remogut tot el jardí i el parament de casa
meva.
Aquest és un petit fragment de
el principi de la saviesa. Com he dit abans, Calders introduiex constantment elements i situacions irreals i màgiques en un entorn absolutament quotidià. M'agrada especialment aquest conte no només per la manera com se soluciona el problema, si nola se`rie de personatges que, a aprtir d'aquest punt, apareixen i donen lloc a altres situacions absolutament extraordinàries.
