Bon Nadal

Els Adalaisers us volem desitjar un Bon Nadal i unes Bones Festes Nadalenques!

ESCENA DE LOS POETAS MUERTOS

El Víctor i jo hem escollit aquesta escena de la pel·lícula perquè va ser un dels moment que ens va agradar als dos.

Ens va agradar perquè  simbolitza l'amistat entre els dos amics i que intenten riure's davant de tots els problemes, en aquest cas, el poc cas que li fan als seus pares. 

A més a més, es rebel·len una mica perquè llencen el regla, demostrant el seu desgrat cap el repetitiu regal. 

                                                      -Víctor i Elena-

EL CLUB DELS POETES MORTS

La pel·lícula El club de los poetas muertos té diversos aspectes que es podrien relacionar amb dues obres que hem estudiat a classe, com són Pilar Prim, de Narcís Oller, i Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

En primer lloc,  la gran autoritat i disciplina imposada sobre els protagonistes és un fet que apareix tant als llibres com a la pel·lícula. En el cas d'aquesta, l'autoritat apareix reflexada en les professors de l'institut sobre els nois, que són perseguits per formar part d'un grup prohibit al centre. En segon lloc, si mirem Aigües encantades, també apareix, sobretot representat pel pare Pere Amat, a la Cecília, la protagonista una altra vegada. En aquest cas, però, sembla que el pare mai aconsegueixi plasmar allò que ell vol sobre la seva filla, i a més, també apareixen altres personatges relacionats amb aquest concepte, com seria el cas del Mossèn Gregori i l'alcalde Joan al principi de l'obra. Finalment, la novel·la Pilar Prim tampoc careix d'aquesta autoritat,  ja que la podem veure, aquesta vegada de manera no tan precisa, en l'actitud i el tracte de l'oncle Ortal envers la protagonista altra vegada, la Pilar, A part d'aquest exemple, hi ha una autoritat que apareix de sembla indirecta en aquesta última novela. Em refereixo a la mateixa societat, que d'alguna manera impedeix a les dones establir una nova vida després de la mort del seu marit.

L'altre factor present a les tres obres és l'amor. El podem veure a la pel·lícula El club de los poetas muertos, on un dels nois intenta qualsevol cosa per tal d'apropar-se a una noia que no va al mateix institut que ell, malgrat que sigui molt díficil i comporti força riscos. A Aigües encantades, també apareix l'amor, en aquest cas, reflexat pel professor del poble, el Vergés, el qual intenta establir una relació amorosa amb la Cecília, però acaba fracassant. Finalment, Pilar Prim és potser l'obra on apareix millor aquest tema, i és el que fa moure la protagonista per diferents espais i emocions per arribar a l'estimat Deberga. Aquí, no obstant, no sabem si acaba triomfant o no, ja que Narcís Oller decidí no tancar el final de la novel·la.   

PORTADA: AIGÜES ENCANTADES

En aquesta ocasió he decidit escollir la tècnica dels aesthetics. Com pots observar, no m'he arriscat a fer un dibuix (em sembla massa tradicional) i he optat per la modernitat. És una mena de collage on cada imatge pretén representar una característica de l'obra Aigües Encantades. Per exemple, la primera imatge seria una representació de la Cecília. També trobem una caricaturització de la figura de l'Amat. 

Giacomo Balla: Vuelo de golondrinas

Mitjançant un motiu senzill, una parella d'orenetes sobre un fons de pinzellades, multiplica els estudis del natural. Balla desemboca a una solucions cada vegada més complexes fins a produir, en la tardor de 1913, la combinació del moviment de les orenetes al costat del moviment ocular de l'espectador.

Aniversari

Avui el Sr. Nathan fa anys i els humanistes literaris el volem felicitar.

PER MOLTS ANYS!!!!!

Et desitgem moltes paraules literàries per cercar en les teves rutes literàries pokemoniades i moltes obres de teatre per gaudir i interpretar!

Dibuix aigües encantades

El que he volgut plasmar en el dibuix és una idea molt present durant tot el llibre, i és l'idea del ramat i el pastor que el dirigeix. Al fons es veuen dos ovelles de color negre que no segueixen el mateix camí que ho fa el ramat, tot desobeïnt el pastor. Representaríen la Cecília i El Foraster, que van en contra de tots els ideals que segueixen el poble i no fan cas del pastor.

En aquesta portada d'aigües encantades, veiem diversos elements molt relacionats amb l'obra. En primer lloc, es pot veure un vaixell enmig del mar, el qual té una ancla al costat d'una roca. El vaixell compta amb dues petites finestres i dos personatges; la Cecília a la dreta i l'Amat a l'esquerra.  El vaixell simbolitza el poble, i el pare i la filla les diferents postures que tenen davant el problema, representat per l'ancla, i la seva visió de veure'l. La visió de cada part del poble està simbolitzada per les dues finestres a cada banda del vaixell. Finalment, la xemeneia a dalt de tot simbolitza els  personatges, i el fum, els conflictes causats per aquests

(VERGÉS segueix a casa dels Amat. Segueix trist per la marxa de la Cecília. Espera neguitós l'arribada de l'Amat i la Juliana per comunicar la notícia. Se sent com puja la JULIANA, plorant.)

VERGÉS: Juliana, he de comunicar-li una notícia La seva filla Cecília ha marxat... Bé, suposo que a aquestes alçades ja ho sabrà vostè.

JULIANA:(Tota tremolosa)Què faré? Què faré? Estic enmig d'aquesta horrible situació. L'Amat se n'acaba d'assabentar i ha demanat vehicle a Mossèn Gregori. Volen trobar la meva pobra filla el més aviat possible.

VERGÉS: Que és boig aquest home! Ràpid Juliana, hem d'anar abans que sigui massa tard!

JULIANA: No, no, gràcies, però no vull més problemes. I què farà ara la Cecília? On anirà? Amb qui?

(La JULIANA s'asseu en una cadira, mirant el terra, sense dir res).

VERGÉS: Va dona, no s'amoïni, segur que es troba bé, la Cecília és una dona molt intel·ligent, potser ja es troba a la ciutat.

JULIANA: Ja no val la pena això, al final mai se soluciona res. Què fara? Pobra, la meva filla, estic molt amoïnada...

VERGÉS: Jo també ho estic. Sap què, Juliana? Jo també aniré a buscar-la, no me'n refio del boig d'en Pere. Qui sap què li pot fer aquest animal.

JULIANA: Deixa-ho, no ho facis. Al cap i a la fi, aquest assumpte no podria acabar bé.

(VERGÉS, en un impuls, baixa ràpidament les escales de la casa, obre la porta i se'n va a buscar a la seva estimada CECÍLIA).

Umberto Boccioni: La città che sale

La città che sale és considerada la primera obra futurista d'Umberto Boccioni .
 Aquesta pintura, en primer lloc, mostra diversos elements, com un cavall vermell al mig i diversos homes intentant fer treballar l'animal. En segon lloc, Boccioni comença a donar-li els primers tocs futuristes, com l'exaltació de la ciutat i la tecnologia i la força que es necessita per tal de fundar-la. A la part superior del quadre, podem observar com s'alcen els primers edificis de la ciutat, els quals simbolitzen la ciutat moderna que els futuristes sempre tracten de tenir.  Si ens fixem més en el cavall, podrem observar com reflexa força bé les caracterísitques futuristes. L'animal, situat al centre del quadre, no s'està deixant dominar pels homes que estan intenten treballar amb ell, i per això, recorre al salt mortal, a l'assalt violen, al caràcter agressiu i a la violència trasbalsadora, conceptes molts presents al moviment futurista. De forma més general, el quadre va ser pintat amb una tècnica discursiva i amb pinzell puntejat, fets que van donar al quadre una dinàmica lleugerament borrosa, però amb una sensació de velocitat força perceptible. No obstant ser una pintura considerada futurista, l'utilització d'un animal com és el cavall en lloc d'una màquina, fa que La città che sale tingui algunes característiques del simbolisme, i per tant, no sigui absolutament futurista,

ADALAISERS

Els Adalaisers vam fer-li un petit petit detallet a la profe abans que entrés a l'aula! De part de tots!

JUAN GRIS

Aquesta obra de Juan Gris és clarament cubista. cosa que es veu en les formes geomètriques que s'utilitzen constantment. És un retrat del pintor Picasso, i es veu com la seva cara està totalment deconstruida, un altre tret molt característic dels cubistes.

CONTINUACIÓ AIGÜES ENCANTADES

( A casa dels Amat, la Juliana asseguda, nerviosa, en un balancí del menjador, mentre Amat llegeix el diari)

Amat: Per tot arreu surt el miracle obrat per la Verge. Inclús surten els nostres noms. És fantàstic...

Juliana: La Verge no em tornará la filla. S'ha vist que de mí se n'ha oblidat bastant.

Amat: No la volem per a res a aquella. Tenim més espai a la casa...

(Se sent pujar a algú les escales, es en Vergés, i puja força acceleradament)

Vergés: Tot ha estat culpa seva, Amat. Si no l'hagués maltractat d'aquesta manera no hauria marxat. I vosté, Juliana, no ha fet res per detindre-la.

Amat: Gràcies a mi deus voler dir! La meva dona ha fet el que havia de fer! N'estàvem farts d'aquella boja que va en contra de les tradicions del poble. Només portava desgràcies.

Juliana: I prou que me'n resento d'haver-la deixat marxar! Estic ben sola ara!

Amat: Que vol dir sola? Que potser no em tens a mi? No en tens prou?

Vergés: I ben sola si depén de la vostra companyía!

Juliana: Si! Sola! Només acompanyada dels teus mals tractes, les teves exigències i les teves  normes absurdes.

Amat: Com segueixis parlant així tindrem problemes, Juliana. Pensava que estàves de part de mi.

Juliana: Ho estava, tu ho has dit. La fugida de la meva pobra filla m'ha fet obrir els ulls. No et penso obeir més. Marxo a ciutat, amb la meva filla.

Amat: Vine aqui ara mateix! No marxarás!

(Juliana marxa per la porta corrent, evitant possibles cops de l'Amat, mentre Vergés baixa les escales corrent)

¿ÉS CUBISTA O FUTURISTA?

Aquesta pintura d'en George Braque és clarament cubista perquè podem veure com tots els elements estan completament deconstruïs. La desconstrucció era una idea fonamental pels cubistes, que buscaven que l'espectador pensés i hagués de fer la reconstrucció ell mateix, és a dir, ells desconstruïen per reconstruir.

Aigües encantades o Un enemic del poble?

L'obra de teatre d'Aigües encantades té molts punts en comú amb Un enemic del poble d'Ibsen. En els següents vídeos podem extreure punts en comú. Quins serien?

LES GARSES

LES GARSES
Aquesta obra va aser escrita per Ignasi Iglesias l'any 1905, i se situa dins del teatre modernista.
En aquesta obra, l'autor defensa la dignitat del treball davant la fortuna, que no només no dóna la felicitat sinó que dona lloc a  lluites i rancúnia. En aquesta època, el teatre sociològic li va donar força popularitat.

L'obra tracta d'un barber d'un poble, que compra un número de loteria per als seus parroquians, per tal que aquests hi puguin formar part en la rifa i tenir fortuna. El número és el guanyador, i una vegada se n'assabenten tots, no se n'alegren, sinó tot el contrari, és a dir, és motiu de baralles i conflictes entre els parroquians

Aquesta obra de teatre, malgrat ser considerada modernsita no ho és plenament, ja que té diversos matissos del naturalisme. La part més modernista la podem observar quan el barber té la idea de compartir la el número de la loteria amb els seus parroquians, simplement amb la idea de poder compartir una cosa bona. Aquest últims, però, es deixen portar per l'egoisme per tal de quedar-se amb els diners. Per tant, podriem qualificar el barber com l'heroi, i als parroquians com la societat; diferent d'ell.

https://desdelamediterrania.cat/2016/09/30/les-garses-dignasi-iglesias/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_garses

Adrià Gual- Teatre Modernista

ELS TRES TAMBORS

Si n'eren tres tambors

que venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, ram, pataplam
porta un ram de rosetes.

La filla del bon rei
ha sortit a la finestra
-Tambor, el bon tambor,
si em vols dar una roseta?
Ram, ram, ram pataplam,
si em vols dar una rosetA?

-Donzella, qui l'haurà
serà l'esposa meva:
no us donaré el ram
que a vós no us pugui prendre.
Ram, ram, ram pataplam,
que a vós no us pugui prendre.

-M'haveu de demanar
al pare i a la mare

Si el sí vos volen far
per mi res no es pot perdre.
Ram, ram, ra, pataplam,
per mi res no es pot perdre.

              -Adrià Gual-

Per molts anys

Avui el Sr. Miquel Strogoff fa anys i els humanistes literaris el volem felicitar.

PER MOLTS ANYS!!!!!

Et desitgem moltes històries literàries per descobrir, sentir, gaudir i estimar.

PORTADA PILAR PRIM

La meva portada per a la novel·la Pilar Prim mostra la protagonista amb el seu fill Enriquet. Aquesta portada que he fet representa la casa del bosc on vivia Pilar amb la seva família. Representa els sentiments que te la Pilar cap al seu fill i la tranquil·litat que de vegades tenia a casa. A més, reflecteix la unió que tenen mare i fill, i que Pilar faria tot lo possible per tal d'estar amb el seu fill, Enriquet, amb això vull dir, que deixa d'un costat el seu amor cap en Deberga per tal de no perdre el seu estimat fill. 

Portada Pilar Prim

La meva portada per a la novel·la Pilar Prim mostra la protagonista, la Pilar, sense compan eguiryia. Això simbolitza la tranquilitat per a ella i el fet de poder  pensar i reflexionar tranquilament allunyada de les pressions familiars i socials a les que està sotmesa. Davant d'ella, podem observar un mirall, on la  Pilar se simbolitza com un Pilar ha  d'aguantar un pes enorme, els quals són les males llengües, la seva filla Elvira, l'Ortal, la societat patriarcal... que la fan inmòvil i l'impedeixen casar-se amb el seu estimat Marcial Deberga. Aquest desig de la Pilar, però, no seria tan paradisíac com ella creu, ja que la funció de la Pilar seguiria sent la d'exercir secundari, ja que l'estabilitat econòmica d'en Deberga no és massa fiable.

Final de Pilar Prim

"Encara tremolà tota, i de nou pensà a fugir. Ja era tard. Per què, ni per qui, sacrificar ja amor, fortuna, vida?. L'aparició de son ídol l'encegà, i... aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en els moments transcendentals de la passió, llançà a la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí."

Pilar, mirant a en Deberga, va començar a pensar en tota la seva vida, en tot el que li van fer passar en la seva vida, i sabent que el seu amor per en Deberga era tan gran, que fuig de casa seva corrents buscant a les seves amigues per a que la poguessin consolar. Però era irremeiable consolar el dolor que tenia Pilar.  Ella no aguantava més aquell dolor, fins que va anar a casa seva en busca del seu fill, l'Enriquet, per marxar d'on vivien, perquè no aguantava més aquella pressió que tenia en el cos de no poder estar amb el seu estimat Deberga.

Deberga la va anar a buscar en el moment que es va entera de que Pilar marxava a viure a un altre lloc per ell, per no poder-lo veure més. Al arribar a l'estació de tren, Deberga va veure marxar un tren, però era un tren que Pilar encara no havia agafat. Al girar-se se'n va trobar a la Pilar als nassos. Pilar va deixar-lo enrere, però Deberga la va agafar per el braç, i li va dir que volia parlar amb ella. Pilar li va dir a l'Enriquet que se'n anés a seure's al banc, i Pilar i en Deberga es van queda sols, Deberga li va demanar explicacions a Pilar, però Pilar no li volia contestar perquè ell ja sabia perquè marxava. Però Deberga volia que so digues, en el moment que Pilar so diu Deberga li va plantar un petó als llavis, ella va quedar plasmada i va marxar corrents agafar a l'Enriquet i pujar al tren.
Ella saben el que havia sentit per aquell petó va decidir marxar d'aquell amor impossible.

Final. Pilar Prim

... I aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en els moments trascendentals de la passió, llançà la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí.

Sense pensar-ho més, després d'estar uns deu minuts rumiant els problemes de cada acció que podia realitzar en aquell moment, la por li va véncer i va sortir corrent del carrer Trafalgar número 10. Sabia perfectament la Pilar que el Deberga l'havia vista, i va intentar ofegar aquest pensament lo millor que va poder, encara que fou massa difícil com per aconseguir-ho totalment. Es consolava a si mateixa pensant que en certa manera, hauria deixat el seu estimat Marcial amb un pam de nas després de fugir de casa seva d'aquella manera tan covard. Però, més que un sentiment de tristesa i d'ira amb si mateixa, aquesta  es va enfocar cap a tots aquells que li havien fet la vida gairebé impossible. Al cap li venia el feixuc Ortal, la Julita, i fins i tot la seva filla, l'Elvireta, i va jurar, en el seu més profund i sincer pensament que es venjaria de tots, un per un, per no deixar-la anar amb el que possiblement, hauria estat l'home de la seva vida.

La Pilar va tornar a casa seva. Aquella situació ja li era força familiar; tornar a casa amb una sensació de tenir les mans buides després d'un gran esforç i una gran repressió. En certa manera, ella es creia culpable de les seves desgràcies, tant familiars com exteriors, però el que li corrompia de veritat i anava en augment a mida que passaven els minuts, les hores i els dies era no haver-se declarat definitivament al Marcial Deberga. Però per a fugir d'aquest sentiment ara es recolzava en les seves fidels amigues, l'Osita i la Clotilde. Ay, pobres, que hauran de suportar totes les meves tonteries i preocipacions! L'Osita, principalment la rebia a casa per parlar i l'entreteniment que això suposa, puix semblava que la Pilar l'havia encomanat el seu pessimisme i tristesa i no tenia ganes de fer gaires coses. Les converses entre les dues evitaven obviament els temes que podien ferir a la Pilar, que no eren pocs, i entre aquests, els tabús més grans eren els noms d'Ortal i Deberga.
Un dia com un altre, quan la Pilar tornava a casa després d'una llarga conversació que fou força entretinguda pel que estava acostumada a casa de l'Osita, on també es trobava per sorpresa la Clotilde, es trobà una carta al costat de la porta de casa. Aquesta situació va incomodar força la protagonista, ja que es temia una altra notícia angoixant que dificilment podria suportar. Malgrat això, va fer cor fort i va llegir la carta lentament. El seu cor es va aturar durant unes mil·lèsimes de segon que semblaren hores. Era d'en Deberga.

La feminitat de Pilar Prim

Tota la novel·la ronda al voltant de dues figures al despatx de Deberga, la Venus i la Madonna d'Andrea de Sarto. Què tenen a veure amb Pilar Prim?

Venus

Madonna, Andrea de Sartro

Tertúlia de Pilar Prim

Pilar Prim no deixa de ser una novel·la actual. Aquí podeu veure un fragment d'una entrevista fet a Laura Borràs a TV3.

Fotografia amb missatge literari: Pilar Pri

Joan Sardà i Lloret

Joan Sardà va néixer el 1851 a Sant Quintí de Mediona i va morir a Barcelona el 4 de desembre de 1898.  Fou un traductor i crític literari, pare de Franscesc Sardà i Ladico. 

Va ser traductor d'autors com Horaci o Victor Hugo, encara que va compondre poemes, el més destacat reflecteix la crisi del romanticisme. Joan va iniciar activitats com a crític literari a La Renaixença el 1871. El 1882 va escriure un pròleg i va traduir l'obra Nabab, amb aquesta traducció va ser considerat com l'acceptació del naturalisme, aquesta posició va influenciar en l'obra de Narcís Oller. L'arriba del modernisme va fer que Sardà s'allunyes cada vegada més de l'activitat pública. 

Joan Sardà després de la mort del seu amic Josep Yxart, va escriure un estudi necrològic sobre ell, llegit en 1899.

BIBLIOGRAFIA 

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0060955.xml 

JOSEP YXART

Josep Yxart, de nom complet, Josep Yxart i de Moragas va néixer a Tarragona el deu de setembre del mil vuit-cents cincuanta-dos i morí el vint-i-cinc del mil vuit-cents noranta-cinc. Va ser un crític literari català molt proper a Narcís Oller,ja que era el seu cosí. Tant és així qué, a més a més, va treballar per a ell traduïnt llibres d'ell al Català.
La seva família el va enviar a Barcelona a estudiar la carrera de dret amb el seu cosí, i tots dos van aprofitar l'etapa de formació per introduir-se en cercles literaris.
Els seus escrits el convertiren en un dels teoritzadors fonamentals de la renaixença de la literatura catalana  de la segona meitat del segle XIX, i el 1878 fou premiat als Jocs Florals.
Josep fou defensor fervent de la validesa de la llengua catalana, va considerar que era l'únic instrument vàlid per a l'expressió de l'ànima catalana, i defenseva la normalització d'aquesta.
Pel que fa a la crítica, segons ell aquesta sorgia de l'observació i la formació d'un criteri sobre l'obra d'art tenint-ne en compte el vessant històric.

Fotografia amb missatge literari: Pilar Prim

VICTOR CATALÀ

Caterina Albert va ser una escriptora que nasqué l'any 1869. El seu nom de ploma era Víctor Català i ses situa en el moviment literari del modernisme. Li agradava escriure en teatre, malgrat que el gènere que dominar més fou el narratiu. En les seves obres es pot apreciar un lèxic força ric i un estil molt característic, qualitats mancants a les obres de Narcís Oller, segons ell mateix, ja que considerava que el seu lèxic era força estàndard i col·loquial. En aquest gènere, el narratiu, Caterina tracta històries tràgiques del món rural que enfoca des d'una òptica pessimista i fatalista, tal i com ho feia el seu amic Narcís Oller en l'obra l'Escanyapobres, escrita l'any 1884 i  amb un caràcter realista i modernista. Finalmet, també en tenen un alatra similitud força important. Aquesta similitud és la correlació entre el paisatge i els perosntges de les seves obres, és a dir, si el personatge principal està trist, hi haurà núvols o bé plourà. Aquest fet és caracterísitc del romanticisme, pel que podriem extreure que tant Caterina com Narcís s'inspiren en altres moviments literaris, en aquest cas, el romanticisme.

BIBLIOGRAFIA
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/victor-catala-caterina-albert
https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Catal%C3%A0
http://comprenemiestimemlanostrallengua.blogspot.com.es/p/pilar-prim-narcis-oller.html

Víctor Català

Caterina Albert va ser una escriptora que nasqué l'any 1869. El seu nom de ploma era Víctor Català i ses situa en el moviment literari del modernisme. Li agradava escriure en teatre, malgrat que el gènere que dominar més fou el narratiu. En les seves obres es pot apreciar un lèxic força ric i un estil molt característic, qualitats mancants a les obres de Narcís Oller, segons ell mateix, ja que considerava que el seu lèxic era força estàndard i col·loquial. En aquest gènere, el narratiu, Caterina tracta històries tràgiques del món rural que enfoca des d'una òptica pessimista i fatalista, tal i com ho feia el seu amic Narcís Oller en l'obra l'Escanyapobres, escrita l'any 1884 i  amb un caràcter realista i modernista. Finalmet, també en tenen un alatra similitud força important. Aquesta similitud és la correlació entre el paisatge i els perosntges de les seves obres, és a dir, si el personatge principal està trist, hi haurà núvols o bé plourà. Aquest fet és caracterísitc del romanticisme, pel que podriem extreure que tant Caterina com Narcís s'inspiren en altres moviments literaris, en aquest cas, el romanticisme.

BIBLIOGRAFIA http://lletra.uoc.edu/ca/autora/victor-catala-caterina-albert
https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Catal%C3%A0
http://comprenemiestimemlanostrallengua.blogspot.com.es/p/pilar-prim-narcis-oller.html

Tema Pilar Prim

Què ens explica Pilar Prim? Què ens vol fer reflexionar? Ho descobrim de la mà de Laura Borràs.

Bits de literatura

Tal com Laura Borràs explica al vídeo, Gabriel Ferrater, poeta català, va escriure sobre aquesta novel·la. 

"Carta a un neòfit castellà, sobre literatura catalana, seguida de cins anotacions de diari, sobre Oller y Vayreda"

22-10-1957

"Pilar Prim és una novel·la estranya, o més ben dit, una novel·la a la qual sembla haver-li passat alguna cosa estranya. És la història d'una parella d'enamorats no joves, de classe burgesa però no rics, que vacil·len a manifestar-se el seu recíproc amor per por de les noses econòmiques en què poden veure's ofegats. És aguda i divertida l'exposició del desacord entre l'avidesa de diner dels dos amants i la seva incompetència precisament en les qüestions de diner. Però en el moment més interessant, quan la protagonista fa un esforç per fer-se càrrec de la seva situació econòmica, la novel·la es talla, amb unes frases vagues que semblen indicar que els amants es resolen a seguir la seva inclinació amorosa. Tenia Oller el projecte de publicar una continuació de l'obra? Potser és senzillament que la va començar, la va interrompre, i finalment es va resoldre a abandonar-la i publicar-la amb una aparencça d'acabament. O potser -car de l'ambient literari català se n'ha pogut sempre esperar coses d'aquestes-, com que els afers de diners fan gairebé impossible el matrimoni dels dos amants i els empenyen al concubinat, Oller va tenir por d'entrar sense reserves en un terreny d'immoralitat, i li va semblar prudent de limitar-se a indicar-ne el camí. Sigui com sigui, el fet és que la novel·la va ésser tallada per l'indret més sagnant. No és possible, doncs, de prendre-la sinó com un fragment."

Cartes entre Galdós i Narcís Oller

Narcís Oller i Bentito Pérez Galdós vna intercanviar diferents cartes. Són molt famoses les dues cartes que es van intercanviar en relació al català com a llengua de novel·la. Aquí tenim uns fragments.

Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros. (carta de 8.12.1884)Galdós

No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me hace escribir en catalán [...] Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V. sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua, [...] ( carta de 14.12.1884)  Oller

Menéndez Pelayo també va intervenir en la polèmica.

He notado una porción de expresiones tan pintorescas [en Vilaniu], tan nuevas y tan exactas y penetrantes, que me hacen desear ( al revés que otros amigos) que siga Vd. escribiendo en catalán, porque sólo quien escriba en su propia lengua puede alcanzar esta potencia gráfica y esta armonía profunda entre el pensamiento y la frase. ( carta de 1.2.1886)

Extret de Oller i el debat català-castellà

Charles Dickens: Grans Esperances

Charles Dickens: Grans Esperances 

No recordar! Ets part de la meva existència, de mi mateix. Has estat present en cadascuna de les línies que he llegit, des que vaig venir aquí, un vulgar i tosc pobret el cor vas ferir ja llavors.

Has estat present en cada projecte des d'aquell dia, al riu, a les veles dels vaixells, en les marjals, als núvols, a la llum, la foscor, el vent, els boscos, el mar, els carrers.

Has encarnat cada fantasia amb la qual la meva ment ha ensopegat.

COMENTARI

Aquest fragment pertany a la novel·la "Grans Esperances", escrita per Charles Dickens. És una obra humanista, ja que mostra la realitat i els sentiments. Aquesta obra tracta d'un nen orfe que se li mor la seva germana, i entra en un estat de depressió, està enamorat d'una noia de la seva edat, però no pot estar amb ella per la seva classe social. Ell fa tot el possible per poder arribar a la classe social de la noia. Viatja a Londres el noi, i se entera que la seva enamorada també anirà a Londres, quan es troben ella està compromesa. Llavors aquest fragment ens narra els sentiments que el protagonista sent per aquesta noia, mitjançant la tristesa i la desesperació de no recordar-la més, d'oblidar-se d'ella.

CHARLES DICKENS