L'obra de l'alzavera
"Com vol que ho arreglem? és una infracció greu, no hi ha escapatòria! Jo m'hauria de comprometre molt... Per a vostè suposa una multa important, sense comptar el temps que perdrà . A més, li demanaran la documentació i sempre hi ha algun detall imprevist que complica les coses. Vostè és estranger, oi?"
He escollit aquest fragment que mostra la dificultat que pot tenir un estranger per marxar d'un país. Les conseqüències que pot tenir, les quals no les podrà superar a causa de no tenir res perquè quan marxes del teu país d'origen deixes tot i marxes amb res.
dimecres, 15 de març del 2017
L'ombra de l'atzavara
L'ombra de l'atzavara, Pere Calders (1964)
L'ombra de l'atzavera és una obra escrita per Pere Calder, en el qual narra les diferents actituds que les persones tenen alhora de marxar a l'exili. Aquell patiment que la gent no acabava d'integrar-se en el nou lloc, i l'enyorança del lloc d'origen que un dia van haver de deixar per problemes del país.
Cosa que ell va viure en primera persona, ja que ell va haver de marxar a Mèxic i va haver de deixar a la seva família en el seu país d'origen, i amés a més, ell no va acabar d'integrar-se completament en l'altre país, cosa que queda demostrada en els llibres publicats en català durant el seu exili.
En aquesta obra també mostra el desig de tornar al seu país d'origen ja que l'enyorança de Catalunya era més gran que qualsevol cosa.
Pere Calder ens narra la vida que vivien els catalans exiliats i les relacions que hi tenien tots quan un català moria, i les reunions a l'Orfeó Català per fer pàtria.
Aquesta obra, realment, és realista, ja que explica la vida d'aquests catalans que una vegada van haver d'exiliar i el que van haver de viure després d'haver marxat del seu país d'origen. realment exiliar-se per algunes persones és molt dur, com realment li va passar a Pere Calder per l'enyorança que li tenia al seu país català, i sobretot a la seva família que no va poder-se'la emportar, encara que també anava acompanyat d'altres autors que tenien els mateixos patiments, però entre altres, alguns si havien pogut integrar-se bé aquell país d'acollida.
Pere Calders tot això ho narra de manera sarcàstica i amb una mica d'humor ja que fa que no sigui una obra pesada, amb un llenguatge senzill i gens fosc. El patiment es pot explicar de diferents maneres i això és el que mostra Pere Calders amb una mica d'humor aquesta vida d'un exiliat amb el seu patiment.
http://blogs.cpnl.cat/nomades/2013/04/20/lombra-de-latzavara-de-pere-calders-1964/
L'ombra de l'atzavera és una obra escrita per Pere Calder, en el qual narra les diferents actituds que les persones tenen alhora de marxar a l'exili. Aquell patiment que la gent no acabava d'integrar-se en el nou lloc, i l'enyorança del lloc d'origen que un dia van haver de deixar per problemes del país.
Cosa que ell va viure en primera persona, ja que ell va haver de marxar a Mèxic i va haver de deixar a la seva família en el seu país d'origen, i amés a més, ell no va acabar d'integrar-se completament en l'altre país, cosa que queda demostrada en els llibres publicats en català durant el seu exili.
En aquesta obra també mostra el desig de tornar al seu país d'origen ja que l'enyorança de Catalunya era més gran que qualsevol cosa.
Pere Calder ens narra la vida que vivien els catalans exiliats i les relacions que hi tenien tots quan un català moria, i les reunions a l'Orfeó Català per fer pàtria.
Aquesta obra, realment, és realista, ja que explica la vida d'aquests catalans que una vegada van haver d'exiliar i el que van haver de viure després d'haver marxat del seu país d'origen. realment exiliar-se per algunes persones és molt dur, com realment li va passar a Pere Calder per l'enyorança que li tenia al seu país català, i sobretot a la seva família que no va poder-se'la emportar, encara que també anava acompanyat d'altres autors que tenien els mateixos patiments, però entre altres, alguns si havien pogut integrar-se bé aquell país d'acollida.
Pere Calders tot això ho narra de manera sarcàstica i amb una mica d'humor ja que fa que no sigui una obra pesada, amb un llenguatge senzill i gens fosc. El patiment es pot explicar de diferents maneres i això és el que mostra Pere Calders amb una mica d'humor aquesta vida d'un exiliat amb el seu patiment.
http://blogs.cpnl.cat/nomades/2013/04/20/lombra-de-latzavara-de-pere-calders-1964/
dimarts, 14 de març del 2017
https://lallenguacatalana.wordpress.com/2014/09/14/croniques-de-la-veritat-oculta/
http://www.urv.cat/media/upload/arxius/campus-extens/AC_TORTOSA/clnovembre2012.pdf
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders.pdf
Cròniques de la veritat oculta és un dels llibres més famosos de Pere Calders. Aquesta obra consta de 31 relats dividits en 3 parts, les quals no tenen cap funció de classificació dels relats segons la seva temàtica i contingut. Una cosa que tenen en comú tots els contes és el seu humor. De vegades el trobem amb un toc absurd, com a el desert o el principi de la saviesa, on l'autor introdueix certs elements incoherents a la història, però els relaciona d'una manera que adquireixen força sentit. D'altres vegades, simplement planteja aquests elements tant poc habituals com un assassinat com una cosa quotidiana, que fins i tot ens dona la relació que és normal.
També podréim observar que la imaginació és molt present a l'obra, i diverses vegades la relaciona amb aspectes com l'instint, el fet de no poder fugir del destí... A continuació, apareix també la idea de fugir de la realitat, no exempta també d'animals no massa habituals, com el cavall, a la ratlla i el desig. Finalment, recorre sovint a alguna cosa sobrehumana i per damunt dels homes per explicar algunes coses, que controla tot allò que vol i que canvia el nostre destí i la nostra vida en qüestió de minuts.
Però vet aquí que aleshores tenia la mà tallada damunt de la meva taula i que la gent esperava amb ànsia la meva decisió; si hom hagués trobat diverses peces pertanyents a un cos humà, la cosa normal hauria estat avisar la policia; però amb una sola mà a les mans jo no m’atrevia a presentar-m’hi. Preveia que els detectius s’entestarien a trobar la resta i que no pararien fins a haver remogut tot el jardí i el parament de casa meva.
Aquest és un petit fragment de el principi de la saviesa. Com he dit abans, Calders introduiex constantment elements i situacions irreals i màgiques en un entorn absolutament quotidià. M'agrada especialment aquest conte no només per la manera com se soluciona el problema, si nola se`rie de personatges que, a aprtir d'aquest punt, apareixen i donen lloc a altres situacions absolutament extraordinàries.
http://www.urv.cat/media/upload/arxius/campus-extens/AC_TORTOSA/clnovembre2012.pdf
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders.pdf
Cròniques de la veritat oculta és un dels llibres més famosos de Pere Calders. Aquesta obra consta de 31 relats dividits en 3 parts, les quals no tenen cap funció de classificació dels relats segons la seva temàtica i contingut. Una cosa que tenen en comú tots els contes és el seu humor. De vegades el trobem amb un toc absurd, com a el desert o el principi de la saviesa, on l'autor introdueix certs elements incoherents a la història, però els relaciona d'una manera que adquireixen força sentit. D'altres vegades, simplement planteja aquests elements tant poc habituals com un assassinat com una cosa quotidiana, que fins i tot ens dona la relació que és normal.
També podréim observar que la imaginació és molt present a l'obra, i diverses vegades la relaciona amb aspectes com l'instint, el fet de no poder fugir del destí... A continuació, apareix també la idea de fugir de la realitat, no exempta també d'animals no massa habituals, com el cavall, a la ratlla i el desig. Finalment, recorre sovint a alguna cosa sobrehumana i per damunt dels homes per explicar algunes coses, que controla tot allò que vol i que canvia el nostre destí i la nostra vida en qüestió de minuts.
Però vet aquí que aleshores tenia la mà tallada damunt de la meva taula i que la gent esperava amb ànsia la meva decisió; si hom hagués trobat diverses peces pertanyents a un cos humà, la cosa normal hauria estat avisar la policia; però amb una sola mà a les mans jo no m’atrevia a presentar-m’hi. Preveia que els detectius s’entestarien a trobar la resta i que no pararien fins a haver remogut tot el jardí i el parament de casa meva.
Aquest és un petit fragment de el principi de la saviesa. Com he dit abans, Calders introduiex constantment elements i situacions irreals i màgiques en un entorn absolutament quotidià. M'agrada especialment aquest conte no només per la manera com se soluciona el problema, si nola se`rie de personatges que, a aprtir d'aquest punt, apareixen i donen lloc a altres situacions absolutament extraordinàries.
dissabte, 11 de març del 2017
Per molts anys
PER MOLTS ANYS PLENS DE VERSOS
QUE ET FACIN SENTIR MOLTÍSSIM!
diumenge, 5 de març del 2017
Disfressa.
La festa de Carnaval, com ja bé tots sabreu, no és que sigui la meva preferida. En cas d'haver-me de disfressar d'algun personatge literari, hauria de prescindir de l'originalitat i disfressar-me de mi mateix, és a dir, de Miguel Strogoff. Simplement perquè m'identifico amb la seva personalitat, i perquè la seva vestimenta sempre em porta a moments històrics força interessants. A més, podria identificar-se lleugerament també amb el gran poeta Joan Vinyoli, ja que ambdós experimenten un llarg viatge a partir del qual coneixen més coses de si mateixos i fan un viatge al seu interior.
Com que no disposo de la vestimenta per poder disfressar-me, adjunto una fotografia del meu personatge, ambientat al segle XVI.
Com que no disposo de la vestimenta per poder disfressar-me, adjunto una fotografia del meu personatge, ambientat al segle XVI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)