Els Adalaisers us volem desitjar un Bon Nadal i unes Bones Festes Nadalenques!
dissabte, 24 de desembre del 2016
dimarts, 20 de desembre del 2016
ESCENA DE LOS POETAS MUERTOS
El Víctor i jo hem escollit aquesta escena de la pel·lícula perquè va ser un dels moment que ens va agradar als dos.
Ens va agradar perquè simbolitza l'amistat entre els dos amics i que intenten riure's davant de tots els problemes, en aquest cas, el poc cas que li fan als seus pares.
A més a més, es rebel·len una mica perquè llencen el regla, demostrant el seu desgrat cap el repetitiu regal.
-Víctor i Elena-
dilluns, 19 de desembre del 2016
EL CLUB DELS POETES MORTS
La pel·lícula El club de los poetas muertos té diversos aspectes que es podrien relacionar amb dues obres que hem estudiat a classe, com són Pilar Prim, de Narcís Oller, i Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.
En primer lloc, la gran autoritat i disciplina imposada sobre els protagonistes és un fet que apareix tant als llibres com a la pel·lícula. En el cas d'aquesta, l'autoritat apareix reflexada en les professors de l'institut sobre els nois, que són perseguits per formar part d'un grup prohibit al centre. En segon lloc, si mirem Aigües encantades, també apareix, sobretot representat pel pare Pere Amat, a la Cecília, la protagonista una altra vegada. En aquest cas, però, sembla que el pare mai aconsegueixi plasmar allò que ell vol sobre la seva filla, i a més, també apareixen altres personatges relacionats amb aquest concepte, com seria el cas del Mossèn Gregori i l'alcalde Joan al principi de l'obra. Finalment, la novel·la Pilar Prim tampoc careix d'aquesta autoritat, ja que la podem veure, aquesta vegada de manera no tan precisa, en l'actitud i el tracte de l'oncle Ortal envers la protagonista altra vegada, la Pilar, A part d'aquest exemple, hi ha una autoritat que apareix de sembla indirecta en aquesta última novela. Em refereixo a la mateixa societat, que d'alguna manera impedeix a les dones establir una nova vida després de la mort del seu marit.
L'altre factor present a les tres obres és l'amor. El podem veure a la pel·lícula El club de los poetas muertos, on un dels nois intenta qualsevol cosa per tal d'apropar-se a una noia que no va al mateix institut que ell, malgrat que sigui molt díficil i comporti força riscos. A Aigües encantades, també apareix l'amor, en aquest cas, reflexat pel professor del poble, el Vergés, el qual intenta establir una relació amorosa amb la Cecília, però acaba fracassant. Finalment, Pilar Prim és potser l'obra on apareix millor aquest tema, i és el que fa moure la protagonista per diferents espais i emocions per arribar a l'estimat Deberga. Aquí, no obstant, no sabem si acaba triomfant o no, ja que Narcís Oller decidí no tancar el final de la novel·la.
En primer lloc, la gran autoritat i disciplina imposada sobre els protagonistes és un fet que apareix tant als llibres com a la pel·lícula. En el cas d'aquesta, l'autoritat apareix reflexada en les professors de l'institut sobre els nois, que són perseguits per formar part d'un grup prohibit al centre. En segon lloc, si mirem Aigües encantades, també apareix, sobretot representat pel pare Pere Amat, a la Cecília, la protagonista una altra vegada. En aquest cas, però, sembla que el pare mai aconsegueixi plasmar allò que ell vol sobre la seva filla, i a més, també apareixen altres personatges relacionats amb aquest concepte, com seria el cas del Mossèn Gregori i l'alcalde Joan al principi de l'obra. Finalment, la novel·la Pilar Prim tampoc careix d'aquesta autoritat, ja que la podem veure, aquesta vegada de manera no tan precisa, en l'actitud i el tracte de l'oncle Ortal envers la protagonista altra vegada, la Pilar, A part d'aquest exemple, hi ha una autoritat que apareix de sembla indirecta en aquesta última novela. Em refereixo a la mateixa societat, que d'alguna manera impedeix a les dones establir una nova vida després de la mort del seu marit.
L'altre factor present a les tres obres és l'amor. El podem veure a la pel·lícula El club de los poetas muertos, on un dels nois intenta qualsevol cosa per tal d'apropar-se a una noia que no va al mateix institut que ell, malgrat que sigui molt díficil i comporti força riscos. A Aigües encantades, també apareix l'amor, en aquest cas, reflexat pel professor del poble, el Vergés, el qual intenta establir una relació amorosa amb la Cecília, però acaba fracassant. Finalment, Pilar Prim és potser l'obra on apareix millor aquest tema, i és el que fa moure la protagonista per diferents espais i emocions per arribar a l'estimat Deberga. Aquí, no obstant, no sabem si acaba triomfant o no, ja que Narcís Oller decidí no tancar el final de la novel·la.
dilluns, 12 de desembre del 2016
PORTADA: AIGÜES ENCANTADES
En aquesta ocasió he decidit escollir la tècnica dels aesthetics. Com pots observar, no m'he arriscat a fer un dibuix (em sembla massa tradicional) i he optat per la modernitat. És una mena de collage on cada imatge pretén representar una característica de l'obra Aigües Encantades. Per exemple, la primera imatge seria una representació de la Cecília. També trobem una caricaturització de la figura de l'Amat.
dissabte, 10 de desembre del 2016
Giacomo Balla: Vuelo de golondrinas
Mitjançant un motiu senzill, una parella
d'orenetes sobre un fons de pinzellades, multiplica els estudis del natural.
Balla desemboca a una solucions cada vegada més complexes fins a produir, en la
tardor de 1913, la combinació del moviment de les orenetes al costat del
moviment ocular de l'espectador.
divendres, 9 de desembre del 2016
Aniversari
Avui el Sr. Nathan fa anys i els humanistes literaris el volem felicitar.
PER MOLTS ANYS!!!!!
Et desitgem moltes paraules literàries per cercar en les teves rutes literàries pokemoniades i moltes obres de teatre per gaudir i interpretar!
Et desitgem moltes paraules literàries per cercar en les teves rutes literàries pokemoniades i moltes obres de teatre per gaudir i interpretar!
dijous, 8 de desembre del 2016
Dibuix aigües encantades
El que he volgut plasmar en el dibuix és una idea molt present durant tot el llibre, i és l'idea del ramat i el pastor que el dirigeix. Al fons es veuen dos ovelles de color negre que no segueixen el mateix camí que ho fa el ramat, tot desobeïnt el pastor. Representaríen la Cecília i El Foraster, que van en contra de tots els ideals que segueixen el poble i no fan cas del pastor.
dilluns, 5 de desembre del 2016
En aquesta portada d'aigües encantades, veiem diversos elements molt relacionats amb l'obra. En primer lloc, es pot veure un vaixell enmig del mar, el qual té una ancla al costat d'una roca. El vaixell compta amb dues petites finestres i dos personatges; la Cecília a la dreta i l'Amat a l'esquerra. El vaixell simbolitza el poble, i el pare i la filla les diferents postures que tenen davant el problema, representat per l'ancla, i la seva visió de veure'l. La visió de cada part del poble està simbolitzada per les dues finestres a cada banda del vaixell. Finalment, la xemeneia a dalt de tot simbolitza els personatges, i el fum, els conflictes causats per aquests
(VERGÉS segueix a casa dels Amat. Segueix trist per la marxa de la Cecília. Espera neguitós l'arribada de l'Amat i la Juliana per comunicar la notícia. Se sent com puja la JULIANA, plorant.)
VERGÉS: Juliana, he de comunicar-li una notícia La seva filla Cecília ha marxat... Bé, suposo que a aquestes alçades ja ho sabrà vostè.
JULIANA:(Tota tremolosa)Què faré? Què faré? Estic enmig d'aquesta horrible situació. L'Amat se n'acaba d'assabentar i ha demanat vehicle a Mossèn Gregori. Volen trobar la meva pobra filla el més aviat possible.
VERGÉS: Que és boig aquest home! Ràpid Juliana, hem d'anar abans que sigui massa tard!
JULIANA: No, no, gràcies, però no vull més problemes. I què farà ara la Cecília? On anirà? Amb qui?
(La JULIANA s'asseu en una cadira, mirant el terra, sense dir res).
VERGÉS: Va dona, no s'amoïni, segur que es troba bé, la Cecília és una dona molt intel·ligent, potser ja es troba a la ciutat.
JULIANA: Ja no val la pena això, al final mai se soluciona res. Què fara? Pobra, la meva filla, estic molt amoïnada...
VERGÉS: Jo també ho estic. Sap què, Juliana? Jo també aniré a buscar-la, no me'n refio del boig d'en Pere. Qui sap què li pot fer aquest animal.
JULIANA: Deixa-ho, no ho facis. Al cap i a la fi, aquest assumpte no podria acabar bé.
(VERGÉS, en un impuls, baixa ràpidament les escales de la casa, obre la porta i se'n va a buscar a la seva estimada CECÍLIA).
VERGÉS: Juliana, he de comunicar-li una notícia La seva filla Cecília ha marxat... Bé, suposo que a aquestes alçades ja ho sabrà vostè.
JULIANA:(Tota tremolosa)Què faré? Què faré? Estic enmig d'aquesta horrible situació. L'Amat se n'acaba d'assabentar i ha demanat vehicle a Mossèn Gregori. Volen trobar la meva pobra filla el més aviat possible.
VERGÉS: Que és boig aquest home! Ràpid Juliana, hem d'anar abans que sigui massa tard!
JULIANA: No, no, gràcies, però no vull més problemes. I què farà ara la Cecília? On anirà? Amb qui?
(La JULIANA s'asseu en una cadira, mirant el terra, sense dir res).
VERGÉS: Va dona, no s'amoïni, segur que es troba bé, la Cecília és una dona molt intel·ligent, potser ja es troba a la ciutat.
JULIANA: Ja no val la pena això, al final mai se soluciona res. Què fara? Pobra, la meva filla, estic molt amoïnada...
VERGÉS: Jo també ho estic. Sap què, Juliana? Jo també aniré a buscar-la, no me'n refio del boig d'en Pere. Qui sap què li pot fer aquest animal.
JULIANA: Deixa-ho, no ho facis. Al cap i a la fi, aquest assumpte no podria acabar bé.
(VERGÉS, en un impuls, baixa ràpidament les escales de la casa, obre la porta i se'n va a buscar a la seva estimada CECÍLIA).
diumenge, 4 de desembre del 2016
Umberto Boccioni: La città che sale
La città che sale és considerada la primera obra futurista d'Umberto Boccioni .
Aquesta pintura, en primer lloc, mostra diversos elements, com un cavall vermell al mig i diversos homes intentant fer treballar l'animal. En segon lloc, Boccioni comença a donar-li els primers tocs futuristes, com l'exaltació de la ciutat i la tecnologia i la força que es necessita per tal de fundar-la. A la part superior del quadre, podem observar com s'alcen els primers edificis de la ciutat, els quals simbolitzen la ciutat moderna que els futuristes sempre tracten de tenir. Si ens fixem més en el cavall, podrem observar com reflexa força bé les caracterísitques futuristes. L'animal, situat al centre del quadre, no s'està deixant dominar pels homes que estan intenten treballar amb ell, i per això, recorre al salt mortal, a l'assalt violen, al caràcter agressiu i a la violència trasbalsadora, conceptes molts presents al moviment futurista. De forma més general, el quadre va ser pintat amb una tècnica discursiva i amb pinzell puntejat, fets que van donar al quadre una dinàmica lleugerament borrosa, però amb una sensació de velocitat força perceptible. No obstant ser una pintura considerada futurista, l'utilització d'un animal com és el cavall en lloc d'una màquina, fa que La città che sale tingui algunes característiques del simbolisme, i per tant, no sigui absolutament futurista,
Aquesta pintura, en primer lloc, mostra diversos elements, com un cavall vermell al mig i diversos homes intentant fer treballar l'animal. En segon lloc, Boccioni comença a donar-li els primers tocs futuristes, com l'exaltació de la ciutat i la tecnologia i la força que es necessita per tal de fundar-la. A la part superior del quadre, podem observar com s'alcen els primers edificis de la ciutat, els quals simbolitzen la ciutat moderna que els futuristes sempre tracten de tenir. Si ens fixem més en el cavall, podrem observar com reflexa força bé les caracterísitques futuristes. L'animal, situat al centre del quadre, no s'està deixant dominar pels homes que estan intenten treballar amb ell, i per això, recorre al salt mortal, a l'assalt violen, al caràcter agressiu i a la violència trasbalsadora, conceptes molts presents al moviment futurista. De forma més general, el quadre va ser pintat amb una tècnica discursiva i amb pinzell puntejat, fets que van donar al quadre una dinàmica lleugerament borrosa, però amb una sensació de velocitat força perceptible. No obstant ser una pintura considerada futurista, l'utilització d'un animal com és el cavall en lloc d'una màquina, fa que La città che sale tingui algunes característiques del simbolisme, i per tant, no sigui absolutament futurista,
ADALAISERS
JUAN GRIS
Aquesta obra de Juan Gris és clarament cubista. cosa que es veu en les formes geomètriques que s'utilitzen constantment. És un retrat del pintor Picasso, i es veu com la seva cara està totalment deconstruida, un altre tret molt característic dels cubistes.
CONTINUACIÓ AIGÜES ENCANTADES
( A casa dels Amat, la Juliana asseguda, nerviosa, en un balancí del menjador, mentre Amat llegeix el diari)
Amat: Per tot arreu surt el miracle obrat per la Verge. Inclús surten els nostres noms. És fantàstic...
Juliana: La Verge no em tornará la filla. S'ha vist que de mí se n'ha oblidat bastant.
Amat: No la volem per a res a aquella. Tenim més espai a la casa...
(Se sent pujar a algú les escales, es en Vergés, i puja força acceleradament)
Vergés: Tot ha estat culpa seva, Amat. Si no l'hagués maltractat d'aquesta manera no hauria marxat. I vosté, Juliana, no ha fet res per detindre-la.
Amat: Gràcies a mi deus voler dir! La meva dona ha fet el que havia de fer! N'estàvem farts d'aquella boja que va en contra de les tradicions del poble. Només portava desgràcies.
Juliana: I prou que me'n resento d'haver-la deixat marxar! Estic ben sola ara!
Amat: Que vol dir sola? Que potser no em tens a mi? No en tens prou?
Vergés: I ben sola si depén de la vostra companyía!
Juliana: Si! Sola! Només acompanyada dels teus mals tractes, les teves exigències i les teves normes absurdes.
Amat: Com segueixis parlant així tindrem problemes, Juliana. Pensava que estàves de part de mi.
Juliana: Ho estava, tu ho has dit. La fugida de la meva pobra filla m'ha fet obrir els ulls. No et penso obeir més. Marxo a ciutat, amb la meva filla.
Amat: Vine aqui ara mateix! No marxarás!
(Juliana marxa per la porta corrent, evitant possibles cops de l'Amat, mentre Vergés baixa les escales corrent)
Amat: Per tot arreu surt el miracle obrat per la Verge. Inclús surten els nostres noms. És fantàstic...
Juliana: La Verge no em tornará la filla. S'ha vist que de mí se n'ha oblidat bastant.
Amat: No la volem per a res a aquella. Tenim més espai a la casa...
(Se sent pujar a algú les escales, es en Vergés, i puja força acceleradament)
Vergés: Tot ha estat culpa seva, Amat. Si no l'hagués maltractat d'aquesta manera no hauria marxat. I vosté, Juliana, no ha fet res per detindre-la.
Amat: Gràcies a mi deus voler dir! La meva dona ha fet el que havia de fer! N'estàvem farts d'aquella boja que va en contra de les tradicions del poble. Només portava desgràcies.
Juliana: I prou que me'n resento d'haver-la deixat marxar! Estic ben sola ara!
Amat: Que vol dir sola? Que potser no em tens a mi? No en tens prou?
Vergés: I ben sola si depén de la vostra companyía!
Juliana: Si! Sola! Només acompanyada dels teus mals tractes, les teves exigències i les teves normes absurdes.
Amat: Com segueixis parlant així tindrem problemes, Juliana. Pensava que estàves de part de mi.
Juliana: Ho estava, tu ho has dit. La fugida de la meva pobra filla m'ha fet obrir els ulls. No et penso obeir més. Marxo a ciutat, amb la meva filla.
Amat: Vine aqui ara mateix! No marxarás!
(Juliana marxa per la porta corrent, evitant possibles cops de l'Amat, mentre Vergés baixa les escales corrent)
¿ÉS CUBISTA O FUTURISTA?
Aquesta pintura d'en George Braque és clarament cubista perquè podem veure com tots els elements estan completament deconstruïs. La desconstrucció era una idea fonamental pels cubistes, que buscaven que l'espectador pensés i hagués de fer la reconstrucció ell mateix, és a dir, ells desconstruïen per reconstruir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)