La feminitat de Pilar Prim

Tota la novel·la ronda al voltant de dues figures al despatx de Deberga, la Venus i la Madonna d'Andrea de Sarto. Què tenen a veure amb Pilar Prim?

Venus

Madonna, Andrea de Sartro

Tertúlia de Pilar Prim

Pilar Prim no deixa de ser una novel·la actual. Aquí podeu veure un fragment d'una entrevista fet a Laura Borràs a TV3.

Fotografia amb missatge literari: Pilar Pri

Joan Sardà i Lloret

Joan Sardà va néixer el 1851 a Sant Quintí de Mediona i va morir a Barcelona el 4 de desembre de 1898.  Fou un traductor i crític literari, pare de Franscesc Sardà i Ladico. 

Va ser traductor d'autors com Horaci o Victor Hugo, encara que va compondre poemes, el més destacat reflecteix la crisi del romanticisme. Joan va iniciar activitats com a crític literari a La Renaixença el 1871. El 1882 va escriure un pròleg i va traduir l'obra Nabab, amb aquesta traducció va ser considerat com l'acceptació del naturalisme, aquesta posició va influenciar en l'obra de Narcís Oller. L'arriba del modernisme va fer que Sardà s'allunyes cada vegada més de l'activitat pública. 

Joan Sardà després de la mort del seu amic Josep Yxart, va escriure un estudi necrològic sobre ell, llegit en 1899.

BIBLIOGRAFIA 

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0060955.xml 

JOSEP YXART

Josep Yxart, de nom complet, Josep Yxart i de Moragas va néixer a Tarragona el deu de setembre del mil vuit-cents cincuanta-dos i morí el vint-i-cinc del mil vuit-cents noranta-cinc. Va ser un crític literari català molt proper a Narcís Oller,ja que era el seu cosí. Tant és així qué, a més a més, va treballar per a ell traduïnt llibres d'ell al Català.
La seva família el va enviar a Barcelona a estudiar la carrera de dret amb el seu cosí, i tots dos van aprofitar l'etapa de formació per introduir-se en cercles literaris.
Els seus escrits el convertiren en un dels teoritzadors fonamentals de la renaixença de la literatura catalana  de la segona meitat del segle XIX, i el 1878 fou premiat als Jocs Florals.
Josep fou defensor fervent de la validesa de la llengua catalana, va considerar que era l'únic instrument vàlid per a l'expressió de l'ànima catalana, i defenseva la normalització d'aquesta.
Pel que fa a la crítica, segons ell aquesta sorgia de l'observació i la formació d'un criteri sobre l'obra d'art tenint-ne en compte el vessant històric.

Fotografia amb missatge literari: Pilar Prim

VICTOR CATALÀ

Caterina Albert va ser una escriptora que nasqué l'any 1869. El seu nom de ploma era Víctor Català i ses situa en el moviment literari del modernisme. Li agradava escriure en teatre, malgrat que el gènere que dominar més fou el narratiu. En les seves obres es pot apreciar un lèxic força ric i un estil molt característic, qualitats mancants a les obres de Narcís Oller, segons ell mateix, ja que considerava que el seu lèxic era força estàndard i col·loquial. En aquest gènere, el narratiu, Caterina tracta històries tràgiques del món rural que enfoca des d'una òptica pessimista i fatalista, tal i com ho feia el seu amic Narcís Oller en l'obra l'Escanyapobres, escrita l'any 1884 i  amb un caràcter realista i modernista. Finalmet, també en tenen un alatra similitud força important. Aquesta similitud és la correlació entre el paisatge i els perosntges de les seves obres, és a dir, si el personatge principal està trist, hi haurà núvols o bé plourà. Aquest fet és caracterísitc del romanticisme, pel que podriem extreure que tant Caterina com Narcís s'inspiren en altres moviments literaris, en aquest cas, el romanticisme.

BIBLIOGRAFIA
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/victor-catala-caterina-albert
https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Catal%C3%A0
http://comprenemiestimemlanostrallengua.blogspot.com.es/p/pilar-prim-narcis-oller.html

Víctor Català

Caterina Albert va ser una escriptora que nasqué l'any 1869. El seu nom de ploma era Víctor Català i ses situa en el moviment literari del modernisme. Li agradava escriure en teatre, malgrat que el gènere que dominar més fou el narratiu. En les seves obres es pot apreciar un lèxic força ric i un estil molt característic, qualitats mancants a les obres de Narcís Oller, segons ell mateix, ja que considerava que el seu lèxic era força estàndard i col·loquial. En aquest gènere, el narratiu, Caterina tracta històries tràgiques del món rural que enfoca des d'una òptica pessimista i fatalista, tal i com ho feia el seu amic Narcís Oller en l'obra l'Escanyapobres, escrita l'any 1884 i  amb un caràcter realista i modernista. Finalmet, també en tenen un alatra similitud força important. Aquesta similitud és la correlació entre el paisatge i els perosntges de les seves obres, és a dir, si el personatge principal està trist, hi haurà núvols o bé plourà. Aquest fet és caracterísitc del romanticisme, pel que podriem extreure que tant Caterina com Narcís s'inspiren en altres moviments literaris, en aquest cas, el romanticisme.

BIBLIOGRAFIA http://lletra.uoc.edu/ca/autora/victor-catala-caterina-albert
https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Catal%C3%A0
http://comprenemiestimemlanostrallengua.blogspot.com.es/p/pilar-prim-narcis-oller.html

Tema Pilar Prim

Què ens explica Pilar Prim? Què ens vol fer reflexionar? Ho descobrim de la mà de Laura Borràs.

Bits de literatura

Tal com Laura Borràs explica al vídeo, Gabriel Ferrater, poeta català, va escriure sobre aquesta novel·la. 

"Carta a un neòfit castellà, sobre literatura catalana, seguida de cins anotacions de diari, sobre Oller y Vayreda"

22-10-1957

"Pilar Prim és una novel·la estranya, o més ben dit, una novel·la a la qual sembla haver-li passat alguna cosa estranya. És la història d'una parella d'enamorats no joves, de classe burgesa però no rics, que vacil·len a manifestar-se el seu recíproc amor per por de les noses econòmiques en què poden veure's ofegats. És aguda i divertida l'exposició del desacord entre l'avidesa de diner dels dos amants i la seva incompetència precisament en les qüestions de diner. Però en el moment més interessant, quan la protagonista fa un esforç per fer-se càrrec de la seva situació econòmica, la novel·la es talla, amb unes frases vagues que semblen indicar que els amants es resolen a seguir la seva inclinació amorosa. Tenia Oller el projecte de publicar una continuació de l'obra? Potser és senzillament que la va començar, la va interrompre, i finalment es va resoldre a abandonar-la i publicar-la amb una aparencça d'acabament. O potser -car de l'ambient literari català se n'ha pogut sempre esperar coses d'aquestes-, com que els afers de diners fan gairebé impossible el matrimoni dels dos amants i els empenyen al concubinat, Oller va tenir por d'entrar sense reserves en un terreny d'immoralitat, i li va semblar prudent de limitar-se a indicar-ne el camí. Sigui com sigui, el fet és que la novel·la va ésser tallada per l'indret més sagnant. No és possible, doncs, de prendre-la sinó com un fragment."

Cartes entre Galdós i Narcís Oller

Narcís Oller i Bentito Pérez Galdós vna intercanviar diferents cartes. Són molt famoses les dues cartes que es van intercanviar en relació al català com a llengua de novel·la. Aquí tenim uns fragments.

Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros. (carta de 8.12.1884)Galdós

No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me hace escribir en catalán [...] Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V. sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua, [...] ( carta de 14.12.1884)  Oller

Menéndez Pelayo també va intervenir en la polèmica.

He notado una porción de expresiones tan pintorescas [en Vilaniu], tan nuevas y tan exactas y penetrantes, que me hacen desear ( al revés que otros amigos) que siga Vd. escribiendo en catalán, porque sólo quien escriba en su propia lengua puede alcanzar esta potencia gráfica y esta armonía profunda entre el pensamiento y la frase. ( carta de 1.2.1886)

Extret de Oller i el debat català-castellà

Charles Dickens: Grans Esperances

Charles Dickens: Grans Esperances 

No recordar! Ets part de la meva existència, de mi mateix. Has estat present en cadascuna de les línies que he llegit, des que vaig venir aquí, un vulgar i tosc pobret el cor vas ferir ja llavors.

Has estat present en cada projecte des d'aquell dia, al riu, a les veles dels vaixells, en les marjals, als núvols, a la llum, la foscor, el vent, els boscos, el mar, els carrers.

Has encarnat cada fantasia amb la qual la meva ment ha ensopegat.

COMENTARI

Aquest fragment pertany a la novel·la "Grans Esperances", escrita per Charles Dickens. És una obra humanista, ja que mostra la realitat i els sentiments. Aquesta obra tracta d'un nen orfe que se li mor la seva germana, i entra en un estat de depressió, està enamorat d'una noia de la seva edat, però no pot estar amb ella per la seva classe social. Ell fa tot el possible per poder arribar a la classe social de la noia. Viatja a Londres el noi, i se entera que la seva enamorada també anirà a Londres, quan es troben ella està compromesa. Llavors aquest fragment ens narra els sentiments que el protagonista sent per aquesta noia, mitjançant la tristesa i la desesperació de no recordar-la més, d'oblidar-se d'ella.

CHARLES DICKENS

TÓLSTOI: FELICITAT CONJUGAL

Abans que acabés l'hivern, aquella sensació de tristesa ocasionada per la soledat, i també el simple fàstig, van créixer fins el punt que ja no sortia de la meva habitació, no obria el piano ni prenia un llibre en les mans. Quan Katia intentava convèncer-me de que em dediquès a una o a altre cosa, li responia: «No en tinc ganes, no puc», però el que sonaba a la meva ànima era: per què? Per a què fer alguna cosa si de forma tan gratuïta es desaprofitaven els meus millors anys? Per què? I a aquell per què no hi havia més resposta que les llàgrimes. Em deien que m'havia aprimat i que estava desmillorada, però ni això m'importava. Per què? Per a qui? Semblava que la meva vida estava condemnada a transcórrer en aquell lloc solitari i apartat del món, enmig d'una melancolia impotent de la qual no tenia jo ni forces de sortir. Cap al final de l'hivern, Katia va començar a témer per mi i decidí que em portaria a l'extranger costès el que costès.


COMENTARI.
Aquest fragment pertany a la novela "Felicitat Conjugal", escrita per Tóltstoi. L'obra sencera és humanista. Primerament, mostra la realitat i els sentiments d'una familia asestada per la mort de la mare de la protagonista. Aquest fet provoca una baixada d'ànims terrible a les filles de la difunta a Katia, una institutriu que intenta passar pàgina malgrat l'actitud de les germanes Sonia i Maria. A més, narra mitjançant la protagonista uns fets que transmeten tristesa, incomoditat i una empatia que semblen traslladar-se al lector a l'hora de llegir-los. En general, mostra de maner humana i precisa, tots els pensaments i sensacions que tenen les protagonistes segons viuen i experimenten els fets, amb la mort de la mare sempre com a escenari de fons