EL CLUB DELS POETES MORTS

La pel·lícula El club de los poetas muertos té diversos aspectes que es podrien relacionar amb dues obres que hem estudiat a classe, com són Pilar Prim, de Narcís Oller, i Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

En primer lloc,  la gran autoritat i disciplina imposada sobre els protagonistes és un fet que apareix tant als llibres com a la pel·lícula. En el cas d'aquesta, l'autoritat apareix reflexada en les professors de l'institut sobre els nois, que són perseguits per formar part d'un grup prohibit al centre. En segon lloc, si mirem Aigües encantades, també apareix, sobretot representat pel pare Pere Amat, a la Cecília, la protagonista una altra vegada. En aquest cas, però, sembla que el pare mai aconsegueixi plasmar allò que ell vol sobre la seva filla, i a més, també apareixen altres personatges relacionats amb aquest concepte, com seria el cas del Mossèn Gregori i l'alcalde Joan al principi de l'obra. Finalment, la novel·la Pilar Prim tampoc careix d'aquesta autoritat,  ja que la podem veure, aquesta vegada de manera no tan precisa, en l'actitud i el tracte de l'oncle Ortal envers la protagonista altra vegada, la Pilar, A part d'aquest exemple, hi ha una autoritat que apareix de sembla indirecta en aquesta última novela. Em refereixo a la mateixa societat, que d'alguna manera impedeix a les dones establir una nova vida després de la mort del seu marit.

L'altre factor present a les tres obres és l'amor. El podem veure a la pel·lícula El club de los poetas muertos, on un dels nois intenta qualsevol cosa per tal d'apropar-se a una noia que no va al mateix institut que ell, malgrat que sigui molt díficil i comporti força riscos. A Aigües encantades, també apareix l'amor, en aquest cas, reflexat pel professor del poble, el Vergés, el qual intenta establir una relació amorosa amb la Cecília, però acaba fracassant. Finalment, Pilar Prim és potser l'obra on apareix millor aquest tema, i és el que fa moure la protagonista per diferents espais i emocions per arribar a l'estimat Deberga. Aquí, no obstant, no sabem si acaba triomfant o no, ja que Narcís Oller decidí no tancar el final de la novel·la.