(VERGÉS segueix a casa dels Amat. Segueix trist per la marxa de la Cecília. Espera neguitós l'arribada de l'Amat i la Juliana per comunicar la notícia. Se sent com puja la JULIANA, plorant.)

VERGÉS: Juliana, he de comunicar-li una notícia La seva filla Cecília ha marxat... Bé, suposo que a aquestes alçades ja ho sabrà vostè.

JULIANA:(Tota tremolosa)Què faré? Què faré? Estic enmig d'aquesta horrible situació. L'Amat se n'acaba d'assabentar i ha demanat vehicle a Mossèn Gregori. Volen trobar la meva pobra filla el més aviat possible.

VERGÉS: Que és boig aquest home! Ràpid Juliana, hem d'anar abans que sigui massa tard!

JULIANA: No, no, gràcies, però no vull més problemes. I què farà ara la Cecília? On anirà? Amb qui?

(La JULIANA s'asseu en una cadira, mirant el terra, sense dir res).

VERGÉS: Va dona, no s'amoïni, segur que es troba bé, la Cecília és una dona molt intel·ligent, potser ja es troba a la ciutat.

JULIANA: Ja no val la pena això, al final mai se soluciona res. Què fara? Pobra, la meva filla, estic molt amoïnada...

VERGÉS: Jo també ho estic. Sap què, Juliana? Jo també aniré a buscar-la, no me'n refio del boig d'en Pere. Qui sap què li pot fer aquest animal.

JULIANA: Deixa-ho, no ho facis. Al cap i a la fi, aquest assumpte no podria acabar bé.

(VERGÉS, en un impuls, baixa ràpidament les escales de la casa, obre la porta i se'n va a buscar a la seva estimada CECÍLIA).