La gesta dels estels

CRÍTICA

A Cristòfor de Domènec

—volia enamorar l'avantguardista
amb una lampareta de butxaca

jo no veia la nitra
però veia els seus ulls

—destriava la roba.......i ensenyava un cosset
…...de vímets d'alumini

jo veia les cireres del seu pit

—li brillaven les dents
….................................tot d'argent viu

però jo mossegava el seu llavi de carn

Joan Salvat-Papasseit va ser l'anomenat poeta de l'avantguarda catalana, simpatitzant dels grups anarquistes, la seva poesia s'emmarca dins l'enèrgica corrent de principis dels segle XX. Publicat per primera vegada al 1922, “La gesta dels estels” és un recull de poemes que van ser el primer pas cap a la mitificació de la realitat quotidiana que va culminar amb “El poema de la rosa als llavis”.

Un dels poemes que recull "La gesta dels estels" és Crítica. Com podem veure, és un poema avantguardista. Primerament, podem veure que el poema no té cap tipus de signes de puntuació en cap lloc, i altre aspecte que clarament ens indica que és avantguardista és la cesura que hi ha en alguns dels versos del poema. 

El significat dels poemes de "La gesta dels estels" és l'amor. En aquest poema és l'amor que una dona tenia cap a un avantguardista, que el volia enamorar amb una lampareta de butxaca il·luminant les parts més destacades del seu cos. A més, penso que és titula Crítica perquè és un poema dedicat a Cristòfor de Domènec, on li diu el que està fent l'avantguardista i que ell no ho pot fer.