Aquell dia, un dia trist, avorrit.... No sé com descriure aquell dia ple de males noticies i de mentides.
Tampoc sé com vaig poder aguantar aquell dia, i arriba a casa trista i desil·lusionada. Però la tarda d'aquell dia va ser un respir després del que estava passant i poder almenys treure un petit somriure, aquella persona que estava amb mi em va fer acabar el dia i poder passar la nit relaxada d'un dia tan dur. Això que ha passat hem va fer al dia següent, llevar-me amb força per seguir el meu camí encara que sigui molt dur i encara que hi tingui que travessar fronteres com un refugiat per seguir el meu camí.
dimecres, 8 de febrer del 2017
MIQUEL MARTÍ I POL
Com un ocell a les mans d'un infant
Aquest poema va ser escrit per Miquel Martí i Pol al 1957. En aquest poema hi ha elements de la natura com els ocells, les mans dures com un rostoll i també podem trobar metàfores com debades l'aigua de la meva veu (la saliva alhora de parlar que extreu de la boca), per exemple. Aquest poema ens fa veure com s'està sentint en aquell moment, la realitat i el pas del temps, és a dir, ens estar fent veure el "pasatemps" de la vida. Quan pasa el temps no tot és igual, per això ens dius "com un ocell a les mans d'un infant", l'ocell és tant delicat que una persona major.
Aquest poema va ser escrit per Miquel Martí i Pol al 1957. En aquest poema hi ha elements de la natura com els ocells, les mans dures com un rostoll i també podem trobar metàfores com debades l'aigua de la meva veu (la saliva alhora de parlar que extreu de la boca), per exemple. Aquest poema ens fa veure com s'està sentint en aquell moment, la realitat i el pas del temps, és a dir, ens estar fent veure el "pasatemps" de la vida. Quan pasa el temps no tot és igual, per això ens dius "com un ocell a les mans d'un infant", l'ocell és tant delicat que una persona major.
dimarts, 7 de febrer del 2017
BREU RELAT POÈTIC I PROFUND.
Em mirava, d'aquella forma tan característica. No arribava a estar plena de foscor, però podia percebre-la ennuvolant el seu cor. Com un mal auguri, el vent es va colar per la finestra, glaçador com mai. 'Tanca-la, que encara ens refredarem' cridava una veu dolça, però a la vegada forta, una barreja de tons i matisos. Una veu blava. I llavors el paper caigué en les meves mans, mortes i jo sense alè, i vaig mirar, i solament veia números, que embrutien la meva ànima i m'enfonsaven en un pou de misèria i de pèrdua, de present sense futur, i de passat sense present.
I a l'última hora, encara sentia el crit de les muses xiuxiuejant una fatídica i funesta cançó, que per por d'haver errat, no cantaven més fort. Però jo la sentia, una vegada i un altre, i era impossible treure-me-la del cap.
Estava condemnat per les bèsties, i el pitjor era que aquella que parlava un idioma oblidat, només era una, que el meu infern estava poblat de moltes.
I a l'última hora, encara sentia el crit de les muses xiuxiuejant una fatídica i funesta cançó, que per por d'haver errat, no cantaven més fort. Però jo la sentia, una vegada i un altre, i era impossible treure-me-la del cap.
Estava condemnat per les bèsties, i el pitjor era que aquella que parlava un idioma oblidat, només era una, que el meu infern estava poblat de moltes.
CARLES RIBA
Aquesta setmana, i sense que serveixi de precedent (és broma Adalaisa 💓💓💓💓) faré els deures. Començaré per l'autor del qual havíem de triar un poema i explicar a quin estil el podríem classificar. He escollit Súnion, que es troba recollit al llibre Les elegies de Bierville (1943). Aquest poema parla sobre l'exili, sobre la força que ha de tenir l'exiliat per mantenir-se fora de la pàtria, encara que sap que algun dia haurà de tornar al que ell considera la seva llar, com a contrapart del pessimisme d'aquest poema. Per tant, el podríem englobar dins del gènere conegut com a literatura d'exili.
Recordant Nietzsche
Com que Nietzsche sempre és present arreu, aquí teniu un petit vídeo explicatiu.
dilluns, 6 de febrer del 2017
Narració poètica
I quan sembla que tot s'acaba, alguna cosa torna a començar. Perquè ens sentim alegres? Perquè ens sentim tristos? Els sentiments són tan temporals que no tenen sentit, no val la pena aferrar-se a ells. Què ens aporten, què ens donen? Per què volem els divendres, si es cosí d'un dilluns que ens fa patir i ens porta així a un divendres que ens torna a recordar al dilluns? Al final, res no val la pena, sempre ens ensopegarem amb el dilluns. Estarem sempre empresonats enuna setmana que sempre és la mateixa amb uns dies que sempre són els mateixos?
ROSSELLÓ-PÒRCEL
A Mallorca, durant la Guerra Civil
Aquest poema va ser escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel l'any 1937 a Barcelona.
Com es pot veure, al llarg del poema hi predominen els elements de la natura, com la verdor dels camps, alguns arbres com l'atzur, les pedres o fins i tot les muntanyes. També juga amb la factors meteorològics, com podria ser la pluja, la claror o la llum. Més endavant, fusiona un element natural com el jardí amb la música, i evoca el temps de la tardor, representada per la fumera, els turons, el mes de setembre, la boira...
Amb aquest petit anàlisi podríem classificar aquest poema dins del postsimbolisme, el qual es caracteritza per parlar d'aquests elements, des de la natura fins la música i per parlar d'experiències, no pas de sentiments.
Aquest poema va ser escrit per Bartomeu Rosselló-Pòrcel l'any 1937 a Barcelona.
Com es pot veure, al llarg del poema hi predominen els elements de la natura, com la verdor dels camps, alguns arbres com l'atzur, les pedres o fins i tot les muntanyes. També juga amb la factors meteorològics, com podria ser la pluja, la claror o la llum. Més endavant, fusiona un element natural com el jardí amb la música, i evoca el temps de la tardor, representada per la fumera, els turons, el mes de setembre, la boira...
Amb aquest petit anàlisi podríem classificar aquest poema dins del postsimbolisme, el qual es caracteritza per parlar d'aquests elements, des de la natura fins la música i per parlar d'experiències, no pas de sentiments.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)