Vermell. Color sang brillant, com quan un raig de sol t'il·lumina la cara mentre tens els ulls tancats, en repós. I això és exactament el que està succeïnt. El sol als ulls m'avisa de l'hora de llevar-me, pero m'adverteix que no hi ha pressa, perquè realment no n'hi ha. Amb ls llençols color neu la sensació de brillantor de la llum del sol augmenta, i el contrast de la meva pell pàlida al costat de la seva fins i tot fa que sembli un pèl agitanada. Un sospir. Sento el moviment al carrer, els cotxes pitant i una veu femenina que m'adverteix que el seu dia no és igual que el meu. Un mal dia per a ella, un bon dia per a mi. Els cotxes piten. Piten. Piten.Com
Si
S'ensorra
El
Món
Sr, Harry, el teu relat m'ha semblat molt representatiu, ja que crec que tothom es podria identificar amb ell. La separació dels versos al final recorda a alguns trencaments a la poesia vinyoliana, juntament amb l'ús de difrerents colors.
ResponElimina