dilluns, 6 de febrer del 2017
Narració poètica
I quan sembla que tot s'acaba, alguna cosa torna a començar. Perquè ens sentim alegres? Perquè ens sentim tristos? Els sentiments són tan temporals que no tenen sentit, no val la pena aferrar-se a ells. Què ens aporten, què ens donen? Per què volem els divendres, si es cosí d'un dilluns que ens fa patir i ens porta així a un divendres que ens torna a recordar al dilluns? Al final, res no val la pena, sempre ens ensopegarem amb el dilluns. Estarem sempre empresonats enuna setmana que sempre és la mateixa amb uns dies que sempre són els mateixos?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt bé! Tot un poeta!
ResponEliminaCompany, he gaudit del teu poema ja que expressa coses amb les que tots podem sentir-nos identificats. Has extret el suc de la cruesa, i jo has fet d'una manera molt artística. Molt molt bé.
ResponElimina