Aquell dia, un dia trist, avorrit.... No sé com descriure aquell dia ple de males noticies i de mentides.
Tampoc sé com vaig poder aguantar aquell dia, i arriba a casa trista i desil·lusionada. Però la tarda d'aquell dia va ser un respir després del que estava passant i poder almenys treure un petit somriure, aquella persona que estava amb mi em va fer acabar el dia i poder passar la nit relaxada d'un dia tan dur. Això que ha passat hem va fer al dia següent, llevar-me amb força per seguir el meu camí encara que sigui molt dur i encara que hi tingui que travessar fronteres com un refugiat per seguir el meu camí.
Estimada companya, el teu breu relat encaixa perfectament amb la tristesa, depressió, angoixa i frustració de Vinyoli. En el seu cas, ell s'ha d'endinsar en el seu propi mar per tirar endavant. En el teu, llevar-te amb força. Únicament podria dir que falta alguna cosa relacionada amb el temps o els colors
ResponEliminaEstimada Elena. Després de llegir el teu text diverses vegades et voldria felicitar, degut a que considero que representes molt bé els sentiments que vols reflexar en el text i que es diferencien perfectament. M'ha agradat molt el contrast de sentiments. Gracies pero fer-me gaudir de la teva escriptura.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina