Tertúlia de Pilar Prim

Pilar Prim no deixa de ser una novel·la actual. Aquí podeu veure un fragment d'una entrevista fet a Laura Borràs a TV3.

Tema Pilar Prim

Què ens explica Pilar Prim? Què ens vol fer reflexionar? Ho descobrim de la mà de Laura Borràs.

Bits de literatura

Tal com Laura Borràs explica al vídeo, Gabriel Ferrater, poeta català, va escriure sobre aquesta novel·la. 

"Carta a un neòfit castellà, sobre literatura catalana, seguida de cins anotacions de diari, sobre Oller y Vayreda"

22-10-1957

"Pilar Prim és una novel·la estranya, o més ben dit, una novel·la a la qual sembla haver-li passat alguna cosa estranya. És la història d'una parella d'enamorats no joves, de classe burgesa però no rics, que vacil·len a manifestar-se el seu recíproc amor per por de les noses econòmiques en què poden veure's ofegats. És aguda i divertida l'exposició del desacord entre l'avidesa de diner dels dos amants i la seva incompetència precisament en les qüestions de diner. Però en el moment més interessant, quan la protagonista fa un esforç per fer-se càrrec de la seva situació econòmica, la novel·la es talla, amb unes frases vagues que semblen indicar que els amants es resolen a seguir la seva inclinació amorosa. Tenia Oller el projecte de publicar una continuació de l'obra? Potser és senzillament que la va començar, la va interrompre, i finalment es va resoldre a abandonar-la i publicar-la amb una aparencça d'acabament. O potser -car de l'ambient literari català se n'ha pogut sempre esperar coses d'aquestes-, com que els afers de diners fan gairebé impossible el matrimoni dels dos amants i els empenyen al concubinat, Oller va tenir por d'entrar sense reserves en un terreny d'immoralitat, i li va semblar prudent de limitar-se a indicar-ne el camí. Sigui com sigui, el fet és que la novel·la va ésser tallada per l'indret més sagnant. No és possible, doncs, de prendre-la sinó com un fragment."

Cartes entre Galdós i Narcís Oller

Narcís Oller i Bentito Pérez Galdós vna intercanviar diferents cartes. Són molt famoses les dues cartes que es van intercanviar en relació al català com a llengua de novel·la. Aquí tenim uns fragments.

Es tontísimo que V. escriba en Catalán. Ya se irán Vds curando de la manía del catalanismo y de la Renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, dèjelos V. con su manía, y véngase con nosotros. (carta de 8.12.1884)Galdós

No, amigo Galdós, no es exclusivismo, ni provincialismo , ni separatismo ni otro ogro cualquiera de los terminados en ismo lo que me hace escribir en catalán [...] Escribo la novela en catalán porque vivo en Cataluña, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como V. sabe que hablamos aquí. No puede V. imaginarse efecto más falso y ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua, [...] ( carta de 14.12.1884)  Oller

Menéndez Pelayo també va intervenir en la polèmica.

He notado una porción de expresiones tan pintorescas [en Vilaniu], tan nuevas y tan exactas y penetrantes, que me hacen desear ( al revés que otros amigos) que siga Vd. escribiendo en catalán, porque sólo quien escriba en su propia lengua puede alcanzar esta potencia gráfica y esta armonía profunda entre el pensamiento y la frase. ( carta de 1.2.1886)

Extret de Oller i el debat català-castellà