El primer dia d’escola, al matí, escolto el
despertador. No tinc ganes d’obrir els ulls que feien dies que no s’obrien tan
d’hora, i tampoc aixecar-me per parar-ho, no volia sortir del llit amb lo
còmoda que estava i amb la temperatura que tenia. Finalment amb la meva
vagància em llevo. He d’anar a l’escola i no en tinc gens de ganes, penso que
avui serà un dia molt llarg i que mai s’acabarà. Quan just vaig a obrir la
porta, recordo que no havia agafat l’entrepà. Al sortir al carrer em ve una
bandada d’aire fred que em fa tremolar, un aire que feia dies que no el sentia
al meu cos. Caminant pel carrer contemplo tots els carrers solitaris i jo sola
caminant, però de sobte em trobo a un grupet de nens de primer de la ESO molt
contents perquè es el primer dia que van a un institut, però jo pensant que
aquesta il·lusió se’ls aniran quan passin a Batxillerat. Arribant a on havia quedat amb el Yeray, les
nostres primeres paraules han sigut: “Que son tinc”. Al arribar a l’escola ens
separem perquè no anem a la mateixa classe, a classe em quedo contemplant els
companys que tinc i la tutora que tinc. Finalment ens ordenen un lloc per seure
per ordre de llista i em toca amb un company que no el conec de res, i que a
demes en té un nom estrany que em costa dir. Al finalitzar l’ultima classe,
tinc ganes de sortir per anar a dinar. Al arribar a casa l’únic que vull fer es
seurem al sofà, però m’ha mare m’ho prohibeix perquè he d’anar a dinar. Al
finalitzar el dinar me’n vaig corrents al llit a estirar-me una mica perquè ha
sigut un matí intens. Al tanca el ulls recordo que he de fer el Treball de
Recerca i que havia quedat amb els amics per anar a la Biblioteca per la tarda.
Llavors ràpidament obro els ulls i els hi pregunto a quina hora quedem, i poso
una alarma per si de cas se’m passa l’hora. Però em dono compte de que no he
pogut descansar una mica perquè ja es l’hora de marxar. Estic a la Biblioteca i
ja tinc ganes de que sigui de nit per poder dormir, però em queda quasi tota la
tarda encara per a que arribi l’hora de marxar. De camí a casa començo a pensar
en lo be que dormiré aquesta nit, per el cansament que porto a sobre meu.
Desprès d’una dutxa i un sopar lleuger, m’estiro al meu llit amb moltíssimes
ganes. I sense donar-me’n compte els meus ulls es tanquen.
Escullo aquest fet simplement perquè és un fet que li passa realment al personatge i succeeix gairebé cada dia. A més, m'agrada el fet especialment perquè me'n identifico; és una cosa que em passa de dilluns a divendres, gairebé amb les mateixes emocions i pensaments però en un context una mica diferent, com podrien ser els companys i amics que m'envolten, o bé les activitats que faig després de l'horari matinal. Primerament, ella explica que queda amb els seus companys fins i tot per fer un treball que en teoria és individual, mentre que jo sempre faig els deures, treballs, estudio pels exàmens i vaig gairebé a tot arreu individualment. Una altra diferència és que menciona diverses vegades que té molta son durant aproximadament tot el dia, mentre que jo només la tinc pel de matí o de manera molt esporàdica per la tarda i la nit. En resum, m'ha agradat perquè recull els aspectes més comuns entre ella i jo durant un dia normal, tot i així hi ha algunes coses en les que no coincidim i algunes faltes ortogràfiques.
ResponElimina