Era ser una vegada un Koala molt petit es va perdre en el bosc i estava molt trist perquè no trobava a la seva mare i l'estrallava moltíssim. Un dia quan va sortir el sol, ell estava amb una gallina.
¿Qui ets tu?- li va preguntar la gallina.
Sóc la Alba, li va respondre el Koala. La gallina no so va creure i la fotre al carrer.
El Koala va marxar trist en busca de la seva mare que encara no l'havia trobat. Al dia següent el Koala va despertar amb un mussol.
¿Qui ets tu?- li va preguntar el mussol.
El Koala li va respondre- Sóc la Alba.
Però el mussol estava molt desconfiat i també el va fotre del seu territori. El Koala, una altre vegada va marxar trist sense cap esperança de trobar a la seva mare, que tant estrallava. Quan ja va comença a fosquejar, va buscar un lloc on passar la nit. Quan va despertar tenia una papallona al seu costant esperant a que es lleves.
La papallona li va preguntar- ¿Qui ets tu?
Sóc la Alba- va respondre el Koala.
¿I que fas aquí sol en aquest bosc?- li va preguntar la papallona
El Koala li va dir- M'he perdut i no trobo a la meva mare. No se on esta la meva casa, porto tres dies buscant a ma mare i la meva casa però no sóc capaç.
La papallona li va dir- no et preocupis que jo t'acompanyo a buscar a la teva mare i la teva casa, que jo conec el territori dels Koalas.
El Koala petit es va posar molt contenta, perquè la papallona havia aconseguit trobar la seva casa i sobretot la seva mare que la va rebre amb els braços oberts. La papallona es va queda observant-la des de una altura en la que ells no la podien veure, el Koala menjava com si no hagués menjat mai, encara que portava tres dies sense menjar.
Finalment, la papallona va marxar cap al seu territori molt contenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Embolica!