UNA ESCALA QUALSEVOL
Estellés, en aquest poema el que pretén fer es mostrar-nos potser una de les carses mes obscures i dures de la vida, deixant molt enrere un Locus Amoenus propi de la poesia. Podem veure en aquest poema diverses situacions de la vida d'unes persones que viuen en un edifici, a més a més de fer referència a persones que tenen siuacions, podríem dir, difícils d'afrontar <<Com hi ha tramviaires que treballen la nit de cap d'any...>>
El títol ens explica i ens transmet que la situació que ell descriu en el poema podría arribar a ésser una situació força cotidiana tanmateix, i és que el poema ens deixa veure ue les diferents situacions que descriu passen, en qualsevol lloc del món. per extremes que puguin semblar.
https://www.youtube.com/watch?v=VKbBPwlrLH4
Vermell. Color sang brillant, com quan un raig de sol t'il·lumina la cara mentre tens els ulls tancats, en repós. I això és exactament el que està succeïnt. El sol als ulls m'avisa de l'hora de llevar-me, pero m'adverteix que no hi ha pressa, perquè realment no n'hi ha. Amb ls llençols color neu la sensació de brillantor de la llum del sol augmenta, i el contrast de la meva pell pàlida al costat de la seva fins i tot fa que sembli un pèl agitanada. Un sospir. Sento el moviment al carrer, els cotxes pitant i una veu femenina que m'adverteix que el seu dia no és igual que el meu. Un mal dia per a ella, un bon dia per a mi. Els cotxes piten. Piten. Piten.