Final. Pilar Prim

... I aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en els moments trascendentals de la passió, llançà la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí.

Sense pensar-ho més, després d'estar uns deu minuts rumiant els problemes de cada acció que podia realitzar en aquell moment, la por li va véncer i va sortir corrent del carrer Trafalgar número 10. Sabia perfectament la Pilar que el Deberga l'havia vista, i va intentar ofegar aquest pensament lo millor que va poder, encara que fou massa difícil com per aconseguir-ho totalment. Es consolava a si mateixa pensant que en certa manera, hauria deixat el seu estimat Marcial amb un pam de nas després de fugir de casa seva d'aquella manera tan covard. Però, més que un sentiment de tristesa i d'ira amb si mateixa, aquesta  es va enfocar cap a tots aquells que li havien fet la vida gairebé impossible. Al cap li venia el feixuc Ortal, la Julita, i fins i tot la seva filla, l'Elvireta, i va jurar, en el seu més profund i sincer pensament que es venjaria de tots, un per un, per no deixar-la anar amb el que possiblement, hauria estat l'home de la seva vida.

La Pilar va tornar a casa seva. Aquella situació ja li era força familiar; tornar a casa amb una sensació de tenir les mans buides després d'un gran esforç i una gran repressió. En certa manera, ella es creia culpable de les seves desgràcies, tant familiars com exteriors, però el que li corrompia de veritat i anava en augment a mida que passaven els minuts, les hores i els dies era no haver-se declarat definitivament al Marcial Deberga. Però per a fugir d'aquest sentiment ara es recolzava en les seves fidels amigues, l'Osita i la Clotilde. Ay, pobres, que hauran de suportar totes les meves tonteries i preocipacions! L'Osita, principalment la rebia a casa per parlar i l'entreteniment que això suposa, puix semblava que la Pilar l'havia encomanat el seu pessimisme i tristesa i no tenia ganes de fer gaires coses. Les converses entre les dues evitaven obviament els temes que podien ferir a la Pilar, que no eren pocs, i entre aquests, els tabús més grans eren els noms d'Ortal i Deberga.
Un dia com un altre, quan la Pilar tornava a casa després d'una llarga conversació que fou força entretinguda pel que estava acostumada a casa de l'Osita, on també es trobava per sorpresa la Clotilde, es trobà una carta al costat de la porta de casa. Aquesta situació va incomodar força la protagonista, ja que es temia una altra notícia angoixant que dificilment podria suportar. Malgrat això, va fer cor fort i va llegir la carta lentament. El seu cor es va aturar durant unes mil·lèsimes de segon que semblaren hores. Era d'en Deberga.