"Encara tremolà tota, i de nou pensà a fugir. Ja era tard. Per què, ni per qui, sacrificar ja amor, fortuna, vida?. L'aparició de son ídol l'encegà, i... aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en els moments transcendentals de la passió, llançà a la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí."
Deberga la va anar a buscar en el moment que es va entera de que Pilar marxava a viure a un altre lloc per ell, per no poder-lo veure més. Al arribar a l'estació de tren, Deberga va veure marxar un tren, però era un tren que Pilar encara no havia agafat. Al girar-se se'n va trobar a la Pilar als nassos. Pilar va deixar-lo enrere, però Deberga la va agafar per el braç, i li va dir que volia parlar amb ella. Pilar li va dir a l'Enriquet que se'n anés a seure's al banc, i Pilar i en Deberga es van queda sols, Deberga li va demanar explicacions a Pilar, però Pilar no li volia contestar perquè ell ja sabia perquè marxava. Però Deberga volia que so digues, en el moment que Pilar so diu Deberga li va plantar un petó als llavis, ella va quedar plasmada i va marxar corrents agafar a l'Enriquet i pujar al tren.
Ella saben el que havia sentit per aquell petó va decidir marxar d'aquell amor impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Embolica!