Aigües encantades o Un enemic del poble?

L'obra de teatre d'Aigües encantades té molts punts en comú amb Un enemic del poble d'Ibsen. En els següents vídeos podem extreure punts en comú. Quins serien?

LES GARSES

LES GARSES
Aquesta obra va aser escrita per Ignasi Iglesias l'any 1905, i se situa dins del teatre modernista.
En aquesta obra, l'autor defensa la dignitat del treball davant la fortuna, que no només no dóna la felicitat sinó que dona lloc a  lluites i rancúnia. En aquesta època, el teatre sociològic li va donar força popularitat.

L'obra tracta d'un barber d'un poble, que compra un número de loteria per als seus parroquians, per tal que aquests hi puguin formar part en la rifa i tenir fortuna. El número és el guanyador, i una vegada se n'assabenten tots, no se n'alegren, sinó tot el contrari, és a dir, és motiu de baralles i conflictes entre els parroquians

Aquesta obra de teatre, malgrat ser considerada modernsita no ho és plenament, ja que té diversos matissos del naturalisme. La part més modernista la podem observar quan el barber té la idea de compartir la el número de la loteria amb els seus parroquians, simplement amb la idea de poder compartir una cosa bona. Aquest últims, però, es deixen portar per l'egoisme per tal de quedar-se amb els diners. Per tant, podriem qualificar el barber com l'heroi, i als parroquians com la societat; diferent d'ell.

https://desdelamediterrania.cat/2016/09/30/les-garses-dignasi-iglesias/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_garses

Adrià Gual- Teatre Modernista

ELS TRES TAMBORS

Si n'eren tres tambors

que venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, ram, pataplam
porta un ram de rosetes.

La filla del bon rei
ha sortit a la finestra
-Tambor, el bon tambor,
si em vols dar una roseta?
Ram, ram, ram pataplam,
si em vols dar una rosetA?

-Donzella, qui l'haurà
serà l'esposa meva:
no us donaré el ram
que a vós no us pugui prendre.
Ram, ram, ram pataplam,
que a vós no us pugui prendre.

-M'haveu de demanar
al pare i a la mare

Si el sí vos volen far
per mi res no es pot perdre.
Ram, ram, ra, pataplam,
per mi res no es pot perdre.

              -Adrià Gual-

Per molts anys

Avui el Sr. Miquel Strogoff fa anys i els humanistes literaris el volem felicitar.

PER MOLTS ANYS!!!!!

Et desitgem moltes històries literàries per descobrir, sentir, gaudir i estimar.

PORTADA PILAR PRIM

La meva portada per a la novel·la Pilar Prim mostra la protagonista amb el seu fill Enriquet. Aquesta portada que he fet representa la casa del bosc on vivia Pilar amb la seva família. Representa els sentiments que te la Pilar cap al seu fill i la tranquil·litat que de vegades tenia a casa. A més, reflecteix la unió que tenen mare i fill, i que Pilar faria tot lo possible per tal d'estar amb el seu fill, Enriquet, amb això vull dir, que deixa d'un costat el seu amor cap en Deberga per tal de no perdre el seu estimat fill. 

Portada Pilar Prim

La meva portada per a la novel·la Pilar Prim mostra la protagonista, la Pilar, sense compan eguiryia. Això simbolitza la tranquilitat per a ella i el fet de poder  pensar i reflexionar tranquilament allunyada de les pressions familiars i socials a les que està sotmesa. Davant d'ella, podem observar un mirall, on la  Pilar se simbolitza com un Pilar ha  d'aguantar un pes enorme, els quals són les males llengües, la seva filla Elvira, l'Ortal, la societat patriarcal... que la fan inmòvil i l'impedeixen casar-se amb el seu estimat Marcial Deberga. Aquest desig de la Pilar, però, no seria tan paradisíac com ella creu, ja que la funció de la Pilar seguiria sent la d'exercir secundari, ja que l'estabilitat econòmica d'en Deberga no és massa fiable.

Final de Pilar Prim

"Encara tremolà tota, i de nou pensà a fugir. Ja era tard. Per què, ni per qui, sacrificar ja amor, fortuna, vida?. L'aparició de son ídol l'encegà, i... aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en els moments transcendentals de la passió, llançà a la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí."

Pilar, mirant a en Deberga, va començar a pensar en tota la seva vida, en tot el que li van fer passar en la seva vida, i sabent que el seu amor per en Deberga era tan gran, que fuig de casa seva corrents buscant a les seves amigues per a que la poguessin consolar. Però era irremeiable consolar el dolor que tenia Pilar.  Ella no aguantava més aquell dolor, fins que va anar a casa seva en busca del seu fill, l'Enriquet, per marxar d'on vivien, perquè no aguantava més aquella pressió que tenia en el cos de no poder estar amb el seu estimat Deberga.

Deberga la va anar a buscar en el moment que es va entera de que Pilar marxava a viure a un altre lloc per ell, per no poder-lo veure més. Al arribar a l'estació de tren, Deberga va veure marxar un tren, però era un tren que Pilar encara no havia agafat. Al girar-se se'n va trobar a la Pilar als nassos. Pilar va deixar-lo enrere, però Deberga la va agafar per el braç, i li va dir que volia parlar amb ella. Pilar li va dir a l'Enriquet que se'n anés a seure's al banc, i Pilar i en Deberga es van queda sols, Deberga li va demanar explicacions a Pilar, però Pilar no li volia contestar perquè ell ja sabia perquè marxava. Però Deberga volia que so digues, en el moment que Pilar so diu Deberga li va plantar un petó als llavis, ella va quedar plasmada i va marxar corrents agafar a l'Enriquet i pujar al tren.
Ella saben el que havia sentit per aquell petó va decidir marxar d'aquell amor impossible.

Final. Pilar Prim

... I aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en els moments trascendentals de la passió, llançà la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí.

Sense pensar-ho més, després d'estar uns deu minuts rumiant els problemes de cada acció que podia realitzar en aquell moment, la por li va véncer i va sortir corrent del carrer Trafalgar número 10. Sabia perfectament la Pilar que el Deberga l'havia vista, i va intentar ofegar aquest pensament lo millor que va poder, encara que fou massa difícil com per aconseguir-ho totalment. Es consolava a si mateixa pensant que en certa manera, hauria deixat el seu estimat Marcial amb un pam de nas després de fugir de casa seva d'aquella manera tan covard. Però, més que un sentiment de tristesa i d'ira amb si mateixa, aquesta  es va enfocar cap a tots aquells que li havien fet la vida gairebé impossible. Al cap li venia el feixuc Ortal, la Julita, i fins i tot la seva filla, l'Elvireta, i va jurar, en el seu més profund i sincer pensament que es venjaria de tots, un per un, per no deixar-la anar amb el que possiblement, hauria estat l'home de la seva vida.

La Pilar va tornar a casa seva. Aquella situació ja li era força familiar; tornar a casa amb una sensació de tenir les mans buides després d'un gran esforç i una gran repressió. En certa manera, ella es creia culpable de les seves desgràcies, tant familiars com exteriors, però el que li corrompia de veritat i anava en augment a mida que passaven els minuts, les hores i els dies era no haver-se declarat definitivament al Marcial Deberga. Però per a fugir d'aquest sentiment ara es recolzava en les seves fidels amigues, l'Osita i la Clotilde. Ay, pobres, que hauran de suportar totes les meves tonteries i preocipacions! L'Osita, principalment la rebia a casa per parlar i l'entreteniment que això suposa, puix semblava que la Pilar l'havia encomanat el seu pessimisme i tristesa i no tenia ganes de fer gaires coses. Les converses entre les dues evitaven obviament els temes que podien ferir a la Pilar, que no eren pocs, i entre aquests, els tabús més grans eren els noms d'Ortal i Deberga.
Un dia com un altre, quan la Pilar tornava a casa després d'una llarga conversació que fou força entretinguda pel que estava acostumada a casa de l'Osita, on també es trobava per sorpresa la Clotilde, es trobà una carta al costat de la porta de casa. Aquesta situació va incomodar força la protagonista, ja que es temia una altra notícia angoixant que dificilment podria suportar. Malgrat això, va fer cor fort i va llegir la carta lentament. El seu cor es va aturar durant unes mil·lèsimes de segon que semblaren hores. Era d'en Deberga.