Charles Dickens: Grans Esperances
No recordar! Ets part de la meva existència, de mi mateix. Has estat present en cadascuna de les línies que he llegit, des que vaig venir aquí, un vulgar i tosc pobret el cor vas ferir ja llavors.
Has estat present en cada projecte des d'aquell dia, al riu, a les veles dels vaixells, en les marjals, als núvols, a la llum, la foscor, el vent, els boscos, el mar, els carrers.
Has encarnat cada fantasia amb la qual la meva ment ha ensopegat.
COMENTARI
Aquest fragment pertany a la novel·la "Grans Esperances", escrita per Charles Dickens. És una obra humanista, ja que mostra la realitat i els sentiments. Aquesta obra tracta d'un nen orfe que se li mor la seva germana, i entra en un estat de depressió, està enamorat d'una noia de la seva edat, però no pot estar amb ella per la seva classe social. Ell fa tot el possible per poder arribar a la classe social de la noia. Viatja a Londres el noi, i se entera que la seva enamorada també anirà a Londres, quan es troben ella està compromesa. Llavors aquest fragment ens narra els sentiments que el protagonista sent per aquesta noia, mitjançant la tristesa i la desesperació de no recordar-la més, d'oblidar-se d'ella.
CHARLES DICKENS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Embolica!