Per molts anys

La nostra part més assenyada fa anys i li desitgem un feliç aniversari ple de RAUXA, que ja és major d'edat!

 PER MOLTS ANYS PLENS DE VERSOS

 QUE ET FACIN SENTIR MOLTÍSSIM!

Disfressa.

La festa de Carnaval, com ja bé tots sabreu, no és que sigui la meva preferida. En cas d'haver-me de disfressar d'algun personatge literari, hauria de prescindir de l'originalitat i disfressar-me de mi mateix, és a dir, de Miguel Strogoff. Simplement perquè m'identifico amb la seva personalitat, i perquè la seva vestimenta sempre em porta a moments històrics força interessants. A més, podria identificar-se lleugerament també amb el gran poeta Joan Vinyoli, ja que ambdós experimenten un llarg viatge a partir del qual coneixen més coses de si mateixos i fan un viatge al seu interior.

Com que no disposo de la vestimenta per poder disfressar-me, adjunto una fotografia del meu personatge, ambientat al segle XVI.

El Barco en Le Havre: Braque

El Barco en Le Havre: Braque

El Barco en Le Havre va ser pintat per Braque. Aquest quadre em suggereix la vida d'un mariner i em fa recordar a Salvat-Papasseit, el qual va de port en port a buscar una dona. Mai té un lloc fix, sinó que va viatjant per conèixer a més dones i poder tenir històries boniques amb elles.  

The mysteries of the horizon: Renné Magritte

The mysteries of the horizon és un quadre de Renné Magritte. Aquest quadre em porta a la reflexió del pas del temps. En aquest cas, el personatge pintat passa per tres moviments. Al primer es troba quiet, mentre que al segon i al tercer es mou. L'única cosa que no canvia és la lluna, símbol de la nit i possiblement del fi de la seva vida. Davant això, aquest personatge no es queda immòvil sinó que es mou, però malgrat això, faci el que faci, res no pot evitar el fugaç pas del temps ni la mort que sempre l'està vigilant.

Poemes avantguardistes

La millor manera d'aprendre les avantguardes és escrivint-les. Aquí teniu la mostra que vam fer:

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

UNA ESCALA QUALSEVOL

Estellés, en aquest poema el que pretén fer es mostrar-nos potser una de les carses mes obscures i dures de la vida, deixant molt enrere un Locus Amoenus propi de la poesia. Podem veure en aquest poema diverses situacions de la vida d'unes persones que viuen en un edifici, a més a més de fer referència a persones que tenen siuacions, podríem dir, difícils d'afrontar <<Com hi ha tramviaires que treballen la nit de cap d'any...>>

El títol ens explica i ens transmet que la situació que ell descriu en el poema podría arribar a ésser una situació força cotidiana tanmateix, i és que el poema ens deixa veure ue les diferents situacions que descriu passen, en qualsevol lloc del món. per extremes que puguin semblar.



https://www.youtube.com/watch?v=VKbBPwlrLH4

Text poètic

Vermell. Color sang brillant, com quan un raig de sol t'il·lumina la cara mentre tens els ulls tancats, en repós. I això és exactament el que està succeïnt. El sol als ulls m'avisa de l'hora de llevar-me, pero m'adverteix que no hi ha pressa, perquè realment no n'hi ha. Amb ls llençols color neu la sensació de brillantor de la llum del sol augmenta, i el contrast de la meva pell pàlida al costat de la seva fins i tot fa que sembli un pèl agitanada. Un sospir. Sento el moviment al carrer, els cotxes pitant i una veu femenina que m'adverteix que el seu dia no és igual que el meu. Un mal dia per a ella, un bon dia per a mi. Els cotxes piten. Piten. Piten.

Com

Si

S'ensorra

El

Món