dimarts, 14 de març del 2017

https://lallenguacatalana.wordpress.com/2014/09/14/croniques-de-la-veritat-oculta/

http://www.urv.cat/media/upload/arxius/campus-extens/AC_TORTOSA/clnovembre2012.pdf

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders.pdf

Cròniques de la veritat oculta és un dels llibres més famosos de Pere Calders. Aquesta obra consta de 31 relats dividits en 3 parts, les quals no tenen cap funció de classificació dels relats segons la seva temàtica i contingut. Una cosa que tenen en comú tots els contes és el seu humor. De vegades el trobem amb un toc absurd, com a el desert o el principi de la saviesa, on l'autor introdueix certs elements incoherents a la història, però els relaciona d'una manera que adquireixen força sentit. D'altres vegades, simplement planteja aquests elements tant poc habituals com un assassinat com una cosa quotidiana, que fins i tot ens dona la relació que és normal.
També podréim observar  que la imaginació és molt present a l'obra, i diverses vegades la relaciona amb aspectes com l'instint,  el fet de no poder fugir del destí...  A continuació, apareix també la idea de fugir de la realitat, no exempta també d'animals no massa habituals, com el cavall, a la ratlla i el desig.  Finalment, recorre sovint a alguna cosa sobrehumana i per damunt dels homes per explicar algunes coses, que controla tot allò que vol i que canvia el nostre destí i la nostra vida en qüestió de minuts.


Però vet aquí que aleshores tenia la mà tallada damunt de la meva taula i que la gent esperava amb ànsia la meva decisió; si hom hagués trobat diverses peces pertanyents a un cos humà, la cosa normal hauria estat avisar la policia; però amb una sola mà a les mans jo no m’atrevia a presentar-m’hi. Preveia que els detectius s’entestarien a trobar la resta i que no pararien fins a haver remogut tot el jardí i el parament de casa meva.

Aquest és un petit fragment de el principi de la saviesa. Com he dit abans, Calders introduiex constantment elements i situacions irreals i màgiques en un entorn absolutament quotidià. M'agrada especialment aquest conte no només per la manera com se soluciona el problema, si nola se`rie de personatges que, a aprtir d'aquest punt, apareixen i donen lloc a altres situacions absolutament extraordinàries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Embolica!